Futbolista del Bayer Leverkusen

Iker Bravo

anaïs

Iker Bravo (Sant Cugat del Vallès, 2005) sempre ha estat un davanter valent. Potser per això, després de deu anys de blaugrana, no li va tremolar el pols per canviar la Masia pel Bayer Leverkusen l’estiu passat a la recerca d’un projecte esportiu millor. Un any després veu amics com Gavi que han brillat amb el primer equip barcelonista. Però ell també ha fet història convertint-se en el tercer debutant més jove de la història de la Bundesliga. I, tot i que somia tornar a Espanya, reconeix que marxar l’ha ajudat a créixer. “No em penedeixo de res”, diu amb un somriure mentre atén La Vanguardia.

Com defineix el primer any a Alemanya?

Ha estat un any d’aprenentatge. He madurat molt com a persona i com a futbolista, i la veritat és que el Leverkusen m’ho ha posat molt fàcil.

Com recorda el debut amb el primer equip del Leverkusen?

És un orgull per a mi que el meu nom estigui escrit a la història de la Bundesliga com el tercer debutant més jove. Vaig recordar molt la meva mare, la meva família i totes les persones que estimo. Aquell partit contra el Hertha Berlín va ser especial i el de Copa contra el Karlsruhe també, perquè va ser a casa i hi havia el meu pare.

Esperava debutar?

No. Fins a l’últim moment hi va haver l’efecte sorpresa. L’entrenador [Gerardo Seoane] em va dir que no m’esperés jugar. Després em va cridar per escalfar-me i em va dir que ja ho veuríem. Fins que va venir el preparador físic i em va dir: “Vinga, a posar-te la samarreta”. Quan estava a punt de sortir em van dir que gaudís d’aquell moment.

Quins plans té per a la temporada que ve?

Em queden dos anys més de contracte. Faré la pretemporada amb el primer equip al juny i ja es veurà. Tinc 17 anys, em queda molt.

On s’aposta més pels joves, a Alemanya o a Espanya?

Crec que a Alemanya és més ràpid i funciona millor l’ascensor per arribar a l’elit. Es confia més en els joves independentment de l’edat. Aquí pots participar en la dinàmica del primer equip, cosa que a Espanya en clubs com el Barça o el Reial Madrid és més complicat.

Aquest any al Barça han pujat i brillat molts jugadors del planter. Li fa pena haver-s’ho perdut?

Estic molt content que a Gavi, a Nico o a Balde els vagin bé les coses. No em fan enveja. Però sí que és veritat que em queda aquella espina, m’hauria agradat debutar a casa. Però no crec que m’hagi equivocat sortint, n’he après molt a Alemanya.

Li agradaria tornar, doncs?

He estat 10 anys al Barça. Sempre he deixat les portes obertes a poder tornar.

Li va costar d’adaptar-se ?

Crec que sortir del Barça sempre és un pas difícil perquè t’has d’acostumar a un altre tipus de futbol. A Alemanya és molt més físic. Però més que al futbol el que costa és adaptar-se al país i a la seva cultura. Amb paciència et vas acostumant a tot, però el primer any és difícil.

Lewandowski encaixa al Barça?

Jo crec que és un crac mundial i que