La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vicepresidenta dels ‘nadies’
Francia Márquez va prometre que els colombians podrien vivir sa
broso si guanyava les eleccions. Haurà de complir, perquè diumenge es va convertir en vicepresidenta electa de Colòmbia després de vèncer fent tàndem amb l’esquerrà Gustavo Petro, futur mandatari. Tots dos assumiran el càrrec el 7 d’agost en una cerimònia històrica, ja que la Casa de Nariño no ha estat mai habitada per l’esquerra.
L’arribada de Petro a la presidència és una fita, però la veritable revolució és la irrupció de Márquez. El president electe va ser guerriller i qüestiona l’establishment, però fa mitja vida que viu de la política. L’autèntica outsider és la vicepresidenta, que no ha ocupat mai un càrrec públic i fins fa poc era una desconeguda.
Amb Márquez arriba al poder tot el que l’oligarquia colombiana va intentar evitar per tots els mitjans durant una de les campanyes electorals més brutes que es recorden. Els polítics tradicionals – liberals, conservadors i uribistes– i el poder econòmic van donar suport al populista de dreta Rodolfo Hernández –el Trump colombià– per frenar l’arribada d’una esquerra que, malgrat que impulsava un programa socialdemòcrata, porta implícit un discurs per la pèrdua de privilegis dels poderosos respecte als donnadies. Els exclosos, els pobres.
Francia es considera a si mateixa una donnadie. I no només perquè serà la primera vicepresidenta negra d’un país on la població afrocolombiana és discriminada.
Va néixer pobra fa 39 anys a Suárez, municipi de Cauca, una de les regions que més han patit les conseqüències dels molts conflictes –guerrilles, narcotràfic, crim organitzat, mineria il·legal...– en forma de pobresa endèmica, contaminació, assassinats de líders socials o desplaçaments forçosos.
El terra de casa seva era de terra. Amb 16 anys va quedar embarassada del primer dels seus dos fills i va haver d’anar-se’n al riu Ovejas a buscar or per mantenir-lo. També va treballar netejant cases a Cali després d’haver de deixar la seva comunitat el 2014 per les amenaces que patia com a activista ambiental.
Tot havia començat el 2009. Un projecte per desviar el riu Ovejas cap a una presa va portar Márquez a encapçalar una protesta i acció judicial perquè representava liquidar l’aliment de centenars de dones pobres que, com ella, es veuen obligades a convertir-se en mineres a la recerca de grams d’or. El Tribunal Suprem va acabar donant-li la raó i es va paralitzar la desviació, però després va arribar la mineria il·legal industrial amb l’augment de la contaminació per mercuri.
Les amenaces es van intensificar el 2014 en promoure la Marxa dels Turbants. Un centenar de dones, la majoria afrodescendents, van caminar 600 quilòmetres fins a Bogotà per tancar-se durant setmanes al Ministeri de Justícia fins que les seves queixes van ser escoltades, cosa que li va suposar obtenir el premi nacional de Drets Humans el 2015.
El Govern conservador de Juan Manuel Santos la va incloure el 2014 com a representant de les víctimes del conflicte armat en les negociacions de pau de l’Havana amb la guerrilla de les FARC, cosa que no va ser obstacle per enfrontar-se públicament al mandatari el 2016 per incompliment dels compromisos amb les comunitats indígenes i afrocolombianes.
La consecució del premi Goldman –el Nobel de l’ecologia– no només li va donar repercussió internacional, sinó que amb els diners del guardó va poder acabar de costejar-se els estudis de Dret a Cali, que va culminar el 2020. Tot i això, les amenaces no van cessar – els seus fills es van exiliar–, com s’ha vist a la campanya, sempre envoltada d’escortes als mítings amb escuts antibales desplegats, igual com Petro.
No era la candidata a la vicepresidència preferida per Petro, però l’exalcalde de Bogotà no va tenir cap més remei que acceptar-ho després d’aconseguir 785.000 vots a les primàries de Pacte Històric, darrere seu, i va ser la tercera més votada del país de totes les coalicions.
A la campanya, els carrers es van omplir de cartells amb la seva cara i l’eslògan: “Vamos a vivir sabroso”. “Després de 214 anys aconseguim un govern del poble, un govern popular. El govern de la gent, de les mans calloses, el govern de la gent corrent, el govern dels na
dies i les nadies de Colòmbia”, va dir Márquez en el discurs de celebració del triomf de diumenge. “Les dones erradicarem el patriarcat del nostre país”, va afegir la vicepresidenta electa, que a més serà ministra d’Igualtat. “Lluitem pels drets de la nostra mare terra, de la casa gran, cuidarem la nostra casa gran, la biodiversitat”, va continuar. “Erradicarem el racisme estructural”, va concloure.
Va néixer en la misèria i va buscar or per sobreviure o netejar cases quan va marxar de Cali per amenaces