La Vanguardia (Català-1ª edició)
Suprem conflicte social als EUA
L’Alt Tribunal polaritza el país amb les sentències proarmes i antiavortament
Aquesta setmana, i en només quaranta-vuit hores, una justícia amb la balança desequilibrada i sense cap bena als ulls pel que fa a qüestions ideològiques ha aconseguit agreujar una polarització social i política que semblava haver assolit el seu màxim.
L’endemà d’ampliar el dret dels nord-americans a portar armes al carrer i de fulminar l’exigència de “causa justificada” vigent des de feia més d’un segle a Nova York i altres estats, la majoria ultraconservadora de sis a tres del Tribunal Suprem va revifar un dels conflictes més importants i antics del país: va eliminar el dret a l’avortament vigent des de feia 49 anys i va obrir la via necessària perquè altres estats també el prohibeixin. I tot això quan falten cinc mesos per a les legislatives a mig mandat i quan el comitè sobre l’assalt al Capitoli instigat per Donald Trump acumula proves d’un intent colpista amb el llavors president al centre de la trama.
La fractura sociopolítica pel dret a la lliure interrupció de l’embaràs es va traslladar ràpidament arreu del mapa i amb la nació dividida en dues meitats. De seguida es va confirmar que, en virtut de la barra lliure atorgada pel Suprem, entre 23 i 26 dels 50 estats del país activarien molt aviat prohibicions més o menys dures, moltes amb greus penes de presó per a qui practiqui un avortament. Nou d’aquests estats van promulgar lleis de penalització el mateix divendres, després que el Suprem fes pública la derogació de la doctrina Roe vs. Wade que protegia el dret des del 1973. Són Missouri, Alabama, Arkansas, Kentucky, Louisiana, Oklahoma, Dakota del Sud, Utah i Wisconsin. Entre uns 14 i 17 territoris amb plans similars –en alguns depèn de moviments polítics i judicials–, aplicaran aquestes lleis d’aquí unes setmanes.
Hi haurà pugna i hi haurà curses: dins de cada estat i entre uns i d’altres. Pel que fa a les lluites internes, l’exemple més clar és Pennsilvània. Allà el governador demòcrata Tom Wolf porta vetades tres propostes de llei antiavortament aprovades per la Cambra estatal en mans dels republicans. Als comicis a mig mandat o midterm de novembre, l’elecció del nou governador determinarà si les gestants d’aquest estat que vulguin interrompre l’embaràs podran fer-ho o no més endavant. L’aspirant republicà, Doug Mastriano, ha promès il·legalitzar l’avortament, mentre que el demòcrata Josh Shapiro promet continuar protegint-ne el dret.
Setze estats demòcrates han aprovat lleis que blinden aquest dret. Tots ells, i els que puguin afegir-s’hi, estan cridats a convertir-se en el refugi de les dones per a qui avortar al seu estat sigui un perill... o una quimera. El tancament de clíniques que ofereixen aquest servei –que ja és un fet en estats amb prohibició vigent des d’abans de la sentència de divendres– serà inevitable.
Segons l’organització de planificació familiar i interrupció de l’embaràs Planned Parenthood, almenys 36 milions de dones en edat reproductiva podrien perdre l’accés a l’avortament als Estats Units com a conseqüència de les lleis estatals que l’estan prohibint arran de la decisió del Suprem. Les que puguin o rebin suport podran fer-ho en estats on la pràctica continuï sent legal. Però l’efecte de la sentència serà “devastador” per a moltes dones vulnerables i sense mitjans, “especialment dins les comunitats negres, llatines i indígenes, entre les immigrants i les que pateixen al