La despesa militar a l’Aliança Atlàntica

sa d’Ucraïna obliga a reforçar-lo.

Els aliats volen redoblar aquestes garanties de defensa col·lectiva amb un pla de transformació de la Força de Reacció Ràpida de l’OTAN –una força conjunta amb elements terrestres, navals i aeris capaços de desplegar-se en molt poc temps en cas d’amenaça– que preveu augmentar el nombre d’efectius d’alta disponibilitat sense que tots estiguin permanentment desplaçats a la frontera.

“Hi haurà forces preassignades que seran als seus països d’origen però que s’entrenaran amb freqüència als països on s’haurien de desplegar en cas de crisi”, va explicar Stoltenberg. Des del 24 de febrer, Alemanya ha augmentat els efectius a Lituània; el Regne Unit ha fet el mateix amb Estònia, i el Canadà i altres aliats, amb Letònia, mentre que França s’ha fet càrrec d’un nou batalló a Romania. El nou model passa per augmentar la xifra de tropes d’alta disponibilitat i encarregar-los la protecció de determinats països a la frontera.

A més d’entrenar set vegades més efectius dels 40.000 que hi ha actualment desplegats sota comandament de l’OTAN en la línia terrestre que va des del Bàltic fins al mar Negre, d’Estònia a

Els deu països principals de l’OTAN. Despesa en milions de dòlars

Entre parèntesis, despesa en defensa de cada país en percentatge del PIB

En milions de dòlars

Despesa militar de l’OTAN

Unit

72.171 Països Baixos 16.696

Despesa dels 10 països que més inverteixen

FONT:

Bulgària, l’organització militar estudia preposicionar més armament, munició, combustible i subministraments militars en general al llarg de tot el flanc est. Moure equipaments militars vol més temps que moure persones, addueix l’Aliança Atlàntica per justificar un moviment que no és 62.725 sinó una advertència a Moscou.

No es tracta de “provocar un atac, sinó de prevenir-lo”, insisteix el secretari general de l’OTAN i ex primer ministre de Noruega, país fundador de l’organització militar i veí de Rússia. “El propòsit d’aquesta presència reforçada és enviar el missatge