La Vanguardia (Català-1ª edició)
Erdogan aixeca el veto a l’adhesió de Suècia i Finlàndia
L’OTAN crida el món a unir-se contra Rússia i critica l’actitud de la Xina
Una sensació d’alleujament i eufòria va recórrer ahir el saló del Palau Reial de Madrid quan va arribar la notícia de la fumata blanca en les negociacions entre Turquia, Suècia i Finlàndia sobre l’adhesió dels països nòrdics a l’OTAN, que avui inicia a Madrid una cimera qualificada d’“històrica” i “crucial”. L’organització es prepara per a la novena ampliació, una decisió històrica per part de dos països amb una llarga tradició de neutralitat que afegirà 1.300 quilòmetres de frontera de l’Aliança amb Rússia.
Com si es tractés d’una cuidada coreografia o un guió de cinema, alhora que els reis d’Espanya rebien desenes de caps d’Estat i de govern al Palau Reial per assistir al sopar de gala que va precedir la cimera, els líders de Turquia, Suècia i Finlàndia segellaven l’acord que, in extremis, ha aclarit l’únic nuvolot capaç d’enfosquir la cita dels aliats. Poc després, al Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri d’Exteriors espanyol, l’ambaixador de Turquia era rebut per un aplaudiment tancat pels seus col·legues quan arribava, tard, al sopar, van explicar fonts diplomàtiques.
A diferència de les cimeres de la Unió Europea, el final de les quals sempre és fins a cert punt imprevisible, l’Aliança Atlàntica té el costum d’arribar a les seves trobades al més alt nivell, com la que avui s’inaugura a Madrid amb tot pràcticament lligat, sense marge per a sorpreses. L’únic cap per lligar, no menor, era el veto de Turquia a l’adhesió de Suècia i Finlàndia, però les negociacions contra rellotge afavorides pel secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, van donar els seus fruits a última hora.
Els ministres d’Exteriors de Turquia, Suècia i Finlàndia van firmar a Madrid un memoràndum de cooperació que recull les principals demandes del president Recep Tayyip Erdogan als països nòrdics i que li va permetre aixecar el seu veto a les converses d’adhesió, un procés que es preveu excepcionalment breu atesa l’estreta cooperació que ja hi ha amb l’OTAN.
El document segellat a Madrid recull el compromís d’Estocolm i Hèlsinki d’aixecar l’embargament d’armes contra Ankara, revisar la seva legislació antiterrorista i firmar tractats d’extradició amb Turquia, redoblar la lluita contra el proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), a més de “donar-se suport plenament” davant les amenaces a la seguretat nacional.
“La decisió confirma que la porta de l’OTAN és oberta i és justament el contrari del que pretenia el president Vladímir Putin amb els acords de seguretat que ens va proposar”, va destacar, exultant, el secretari general de l’organització militar, de nacionalitat noruega. “El missatge que enviem és que tots els països tenen dret a triar el seu propi camí”, va dir. L’ingrés de Suècia i Finlàndia “els convertirà en països més segurs, farà més forta l’OTAN i augmentarà la seguretat en tota l’àrea transatlàntica”, va destacar Stoltenberg.
El secretari general de l’Aliança va recórrer ahir juntament amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, les estances del recinte firal d’Ifema, als afores de Madrid, habilitades per allotjar la cimera, i es van fotografiar junts sota L’abraçada. L’icònic quadre de Juan Genovés, obra clau de la transició política espanyola, presideix una de les sales de reunions de la cimera, la cita amb més nombre de caps d’Estat i de Govern de la història de l’OTAN, que pretén precisament demostrar a Moscou la unitat dels aliats i que ahir es va inaugurar amb crides al món –i en particular a la Xina– a unir-se a l’abraçada euroatlàntica contra les accions russes.
El memoràndum amb Estocolm i Hèlsinki recull les principals demandes d’Ankara sobre terrorisme
Stoltenberg: “La decisió sobre Suècia i Finlàndia confirma que la porta de l’OTAN és oberta”
“El propòsit és clar: traslladar un missatge d’unitat dels aliats i més enllà, amb la Unió Europea i els països de l’Indo-Pacífic”, va dir Sánchez, després de recórrer les dependències de la cimera juntament amb Stoltenberg. Tot i això, com el rei Felip VI va reconèixer en el seu discurs al fòrum de debat previ a la cimera, tot i que la guerra d’Ucraïna “ha demostrat que hem de concitar el suport global a la defensa de l’ordre basat en les regles”, el cert és que “reunir suport més enllà de l’àrea euroatlàntica està demostrant ser considerablement difícil”.
“No podem deixar de donar suport a Ucraïna perquè no tots els països del món ens donin suport” ni perquè “fem l’efecte de tenir alguna responsabilitat en els problemes de l’economia mundial”, va dir per la seva part Stoltenberg, que va defensar que ajudar Ucraïna a prevaler davant Rússia i continuar sent un país independent no és només un deure moral, sinó que “va en benefici dels nostres propis interessos de seguretat”.
Stoltenberg va criticar obertament la Xina per no haver-se afegit a la condemna internacional de la invasió russa d’Ucraïna i per haver “difós narratives falses” sobre el paper de l’OTAN i Occident. “La Xina i Rússia estan ara més a prop que mai”, va dir el secretari general de l’Aliança, que va recordar la declaració conjunta emesa pels presidents Xi Jinping i Vladímir Putin poc abans del començament de la guerra. En aquesta declaració, per primera vegada Pequín es pronunciava “de manera forta i explícita” contra l’ampliació de l’OTAN, va criticar el líder aliat.
A més dels líders dels 30 països de l’OTAN, també participaran en algunes de les sessions de treball de la cimera els màxims representants de Suècia, Finlàndia, la Unió Europea i Geòrgia en qualitat de socis, igual com diversos
“La Xina i Rússia són més a prop que mai”, critica Stoltenberg, que crida Pequín a condemnar la guerra
països de la regió Indo-Pacífica, el Japó, Austràlia, Nova Zelanda i Corea del Sud. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, intervindrà en la reunió per videoconferència.
La cimera de Madrid, a més d’actualitzar el concepte estratègic de l’OTAN i donar llum verda a un històric reforç de les tropes d’alta disponibilitat dedicades a protegir el flanc sud amb més de 300.000 agents, vol reafirmar la política de “portes obertes” que defineix a l’organització militar des de la seva fundació el 1949 i que Moscou rebutja. ●