La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sturgeon demana el parer del Tribunal Suprem sobre un nou referèndum
Proposa la data del 19 d’octubre del 2023 per a la consulta sobre la independència
En vista de la negativa de Boris Johnson a donar la benedicció a un nou referèndum d’independència, el Govern nacionalista escocès no deixarà que Londres sotmeti la qüestió al Tribunal Suprem. S’ha avançat: ha portat el tema a la judicatura, i ha demanat l’opinió dels jutges sobre si el Parlament de Holyrood té facultats per convocar la consulta o si necessita el permís de Downing Street, com un fill adolescent necessita el del pare per sortir de festa a la nit.
La primera ministra Nicola Sturgeon ha proposat el 19 d’octubre del 2023 com la data del referèndum, nou anys després del que es va celebrar el 2014 i, després d’una agra campanya, va concloure amb la decisió popular de quedar-se dins del Regne
Unit per un 55% a un 45%. Els líders independentistes van dir llavors que no replantejarien la qüestió fins “almenys d’aquí una generació”, però poc després hi va haver el Brexit, i ho va canviar tot. Després d’amenaçar els escocesos que es quedarien fora de la UE si optaven per la sobirania, va ser Anglaterra qui va decidir abandonar el club i en va treure tot el país per força. La pandèmia i l’actual crisi del cost de la vida demostren, a parer seu, que Escòcia aniria millor per lliure que lligada a Anglaterra.
Sturgeon va insistir en una conferència de premsa a Edimburg que la consulta ha de ser “legal i constitucional”, i va descartar un referèndum consultiu o per demanar l’autorització de l’electorat a “negociar la independència amb Londres”. La pregunta serà la mateixa que el 2014: “Escòcia ha de ser un país independent?”.
Els experts legals consideren que el més probable és que el Suprem, que decideix sobre qüestions constitucionals, dictamini que només el Parlament de Westminster pot delegar en el de Holyrood el poder per convocar un referèndum, com va fer el 2014 a instàncies de David Cameron. En vista de la negativa de Johnson a seguir aquell camí, quin seria el pas següent, doncs?
Sturgeon va avançar que, si aquest escenari es fes realitat, convocaria unes eleccions a què el Partit Nacional d’Escòcia (SNP) aniria amb la independència com a punt únic del seu programa, demanant un mandat per a la convocatòria unilateral d’una consulta sobiranista sense l’autorització prèvia de Londres o fins i tot, anant més enllà, per procedir a l’escissió mitjançant una llei del Parlament de Holyrood, sense necessitat ni tan sols d’un referèndum.
“Esperem amb interès la decisió del Suprem –ha dit Sturgeon en una carta a Boris Johnson– perquè quedi clar d’una vegada si el Regne Unit és efectivament un pacte entre iguals i una nació de nacions que voluntàriament han decidit unir-se o aquest concepte tan esbombat és una simple ficció i es tracta d’una relació jeràrquica en què el Govern i el Parlament anglesos són els que manen”. “Si fossis un demòcrata –diu desafiadora al titular de Downing Street–, no tindries cap problema a estar d’acord en la celebració del referèndum, i que els escocesos decidissin. El meu país no pot ser el teu presoner”. Les últimes enquestes mostren un empat virtual entre els unionistes i els secessionistes, de manera que el resultat seria totalment impredictible.
Nicola Sturgeon va assenyalar que, paral·lelament a la via legal i mentre el Tribunal Suprem pren la seva decisió, està oberta a continuar negociant amb Johnson. El primer ministre britànic, a Madrid per la cimera de l’OTAN, va respondre que esperarà la sentència dels jutges. Però fa quinze dies va insistir que “Escòcia va tenir una consulta fa menys d’una dècada, i no n’hi hauria d’haver cap més fins d’aquí trenta anys”. Pels sobiranistes escocesos, és massa enllà. ●
El pla B de Sturgeon són unes eleccions en què demanaria un mandat per procedir a la ruptura de la Unió