La Vanguardia (Català-1ª edició)
Destructors i gas
Pedro Sánchez i Joe Biden van mantenir ahir a la Moncloa la seva primera reunió bilateral oficial, al final de la qual tots dos van reafirmar la seva aliança.“Espanya i els Estats Units som aliats, som socis estratègics i som amics”, va destacar Sánchez. “La nostra gran amistat ens fa aliats forts”, va corroborar Biden nyalen que l’acord haurà de ser aprovat pel Consell de Ministres i posteriorment convalidat pel Congrés. Biden va confiar, en tot cas, que es pugui fer “tard o d’hora”. I a la Moncloa no volien posar-se ja ahir a elucubrar sobre amb quina majoria parlamentària podrien aconseguir ratificar l’acord, tenint en compte que la notícia no serà ben rebuda per Unides Podem, soci de la coalició governamental, ni per la resta de les formacions d’esquerres.
Sánchez i Biden van protagonitzar al final de la seva reunió una breu compareixença sense preguntes davant la premsa, a la sala Barceló de la Moncloa, reservada per a les grans ocasions, en què van expressar la fortalesa de l’aliança entre els dos països. “Espanya i els Estats Units som aliats, som socis estratègics i som amics”, va afirmar Sánchez. “La nostra gran amistat ens fa aliats forts”, va corroborar Biden, que va qualificar Espanya com un “aliat indispensable”.
La cita va servir, a parer de la Moncloa, per “ampliar, reforçar i actualitzar” les relacions entre Espanya i els Estats Units, i la declaració conjunta plasma, en tot just quatre folis, un ampli catàleg d’interessos comuns a impulsar, en matèria de defensa, economia, justícia, migracions, valors democràtics o seguretat energètica.
Sembla que a la reunió, en què, segons fonts governamentals, Biden es va interessar per la gestió dels fluxos migratoris que duu a terme el Govern d’Espanya, no va sortir a col·lació, en canvi, la recent tragèdia humanitària a la tanca de Melilla, ni tampoc la que va tenir lloc a Texas, amb desenes de migrants morts en tots dos casos. Un dels punts de la declaració conjunta, no obstant això, mostra la intenció dels dos països
“de col·laborar en un enfocament integral per a la gestió dels fluxos migratoris irregulars que garanteixi un tracte just i humà dels migrants”.
L’aposta també és conjunta per col·laborar a “augmentar la diversificació geogràfica de les fonts d’energia, especialment el gas natural”, després de la guerra desencadenada per Rússia a Ucraïna. Sánchez va agrair expressament a Biden el gas natural liquat que els Estats Units exporten a Espanya.
La cimera de l’OTAN arrenca formalment avui, amb un escenari polític molt complicat per a Sánchez en el pla domèstic. I sense facilitar sintonies ni tan sols protocol·làries. Cal destacar en aquest sentit que tant el líder del principal partit de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, com l’expresident del govern Felipe González estan molestos per no haver estat convidats a cap acte. A la Moncloa al·leguen, però, que les cimeres de l’OTAN impliquen els caps d’Estat i de Govern dels països membres, així com els ministres d’Exteriors i de Defensa. ●
El 4 d’octubre del 2011, José Luis Rodríguez Zapatero, president sortint d’una Espanya durament castigada per la crisi econòmica, va anar a Brussel·les per signar la incorporació d’Espanya al sistema antimíssils de l’OTAN, en presència del llavors secretari general de l’Aliança Atlàntica, Anders Fohg Rasmussen (ex primer ministre de Dinamarca) i el secretari de Defensa dels Estats Units, Leon Panetta.
El país estava en vigílies
USS Arleigh Burke electorals. Faltava poc més d’un mes per a unes eleccions generals en què Mariano Rajoy obtindria la majoria absoluta.
Zapatero va anar a Brussel·les gairebé d’incògnit. La cita al quarter general de l’OTAN no apareixia a la seva agenda oficial. Els mitjans en van ser informats hores abans i hi va haver compareixença davant la premsa després de la signatura de l’acord. Espanya acceptava la presència a Rota de quatre destructors nord-americans equipats amb el sistema de combat Aegis, capaç de seguir dos-cents blancs enemics alhora a més de duescentes milles de distància. Una temible màquina de guerra que garanteix als Estats Units el control del Mediterrani i projectar força sobre el nord de l’Àfrica, l’est d’Europa i l’Orient Mitjà.
El president sortint no va voler que l’acompanyés la seva ministra de Defensa, Carme Chacón. Zapatero la va voler protegir del malestar que despertaria l’ampliació de Rota en sectors de l’es
querra, ja que encara creia en Chacón com a futura líder del PSOE, quan els socialistes aconseguissin superar el desastre electoral que s’apropava. La ingrata tasca d’aturar el cop havia recaigut en el vicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba, que va ser informat breument del motiu del viatge.
Zapatero, l’home que havia començat el mandat retirant les tropes espanyoles de l’Iraq, l’acabava amb una substantiva ampliació de la base naval nord-americana de Rota per garantir als Estats Units l’hegemonia al Mediterrani en un moment de revitalització del poder militar rus, que el 2011 ja
Toni Batllori projectava la recuperació de la península de Crimea al mar Negre, operació executada tres anys més tard.
Compartida per l’Armada espanyola i la VI Flota dels Estats Units, la base de Rota té una superfície de 2.428 hectàrees i disposa d’una de les pistes d’aterratge i enlairament més llargues d’Europa. Sumant les instal·lacions espanyoles i nord-americanes, a la base hi treballen unes 9.500 persones.
Onze anys després del discret viatge de Zapatero a Brussel·les, el socialista Pedro Sánchez pacta una segona ampliació de Rota amb una magnífica recepció al president dels Estats Units a Madrid. Dos destructors més s’afegiran al grup de combat, i consolidaran Rota com el principal ariet militar nordamericà al Mediterrani. Queden enrere els temps en què el Marroc maniobrava per oferir als Estats Units una alternativa a Rota a la base naval d’Alkazarseguir, situada davant de l’estret de Gibraltar, entre Tànger i Ceuta.
Una dècada després, el món ha canviat molt. El món és un altre. Hi ha una guerra en territori europeu i el suport de la població espanyola a l’OTAN ha crescut. Un 70% dels espanyols consideren beneficiosa la participació d’Espanya en l’Aliança Atlàntica, segons un sondeig donat a conèixer ahir per l’empresa Metroscopia. Atenció a la dada següent: un 73% d’espanyols estarien a favor de crear un exèrcit europeu. Un 37% consideren insuficients els pressupostos de Defensa, davant un 31% que els consideren suficients i un 14% que creuen que són excessius.
Ahir a la Moncloa només faltava una banda de música. És significatiu l’agraïment de Sánchez al gas liquat que els Estats Units venen a Espanya i que ha permès reduir les importacions d’Algèria. Per rematar la jornada, ahir mateix Espanya va començar a enviar gas al Marroc a través del gasoducte Magrib-Europa, activat per primera vegada en direcció inversa. ●
El mandatari espanyol agraeix expressament a Biden el gas natural liquat que exporta a Espanya
Zapatero va pactar la primera ampliació de Rota el 2011, gairebé en secret