La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Fiscalia obre una investigació sobre les morts a la tanca de Melilla
La Guàrdia Civil treballa en un informe a partir de les imatges de les seves càmeres
La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, ha ordenat una investigació sobre els fets ocorreguts a la frontera de Melilla, on el 24 de juny van morir al costat marroquí una trentena de persones en l’intent de saltar la tanca.
L’obertura de les diligències va arribar dilluns a la comandància de la Guàrdia Civil de Melilla, que des de diumenge treballa en un ampli informe basat, en primer lloc, en l’anàlisi de l’abundant material gràfic de què disposen a partir de sistema de videovigilància que hi ha instal·lat a tot el perímetre fronterer.
Les autoritats del Marroc han divulgat un vídeo gravat suposadament el dia 24 en què s’aprecia com un tram de la tanca, a la qual s’havien enfilat moltes persones que provaven de travessar a l’assalt, es va doblegar sobre si mateixa i els qui hi havia a dalt es van precipitar a terra.
No s’han pronunciat, però, sobre les autòpsies que almenys mig centenar d’entitats dels dos costats de la frontera han sol·licitat que es facin als cossos que continuen sense enterrar, per saber de què van morir. Fonts consultades per La Vanguardia asseguren que seran de gran valor les imatges de les càmeres de la tanca que van gravar la seqüència de la tragèdia. Unes imatges que capten com una columna humana integrada per més de 1.500 homes descendeix per un pendent en direcció a la tanca, cap a les set del matí, després de la incapacitat de les forces auxiliars i militars marroquins de detenirlos quan els van detectar sortint dels campaments del Gurugú. Llavors, la gendarmeria del Marroc ja va alertar la Guàrdia Civil, que va reforçar la presència al tram de tanca on un grup de sudanesos ja va saltar dos dies consecutius a primers d’abril.
En aquesta ocasió el grup va variar el punt d’accés i es va dirigir al conglomerat duaner que hi ha a l’antic pas del Barri Xino, sense fossa, però amb diverses construccions i fins a tres fileres de tanca al costat marroquí. Un primer grup va aconseguir rebentar la porta d’accés a l’anomenada terra de ningú utilitzant per primera vegada una radial, i en aquell moment hi va haver una allau en què els homes que anaven arribant passaven per sobre dels seus companys caiguts, cosa que va crear una muntanya de cossos en què els de baix van morir esclafats. Diverses gravacions fetes per veïns van revelar el tracte humiliant que les forces marroquines van dispensar a les víctimes i els ferits.
L’ambaixada del Marroc a Espanya va assegurar que l’assalt estava planificat per líders
“aguerrits i entrenats” que van entrar des d’Algèria. El comitè de les Nacions Unides per a la protecció dels treballadors migrants va instar Espanya i el Marroc a obrir una investigació “exhaustiva, independent i transparent”. La Unió Africana es va pronunciar en el mateix sentit ja el dia 25.
L’exigència d’una investigació és també un clam en la política domèstica. La ministra d’Igualtat, Irene Montero, que va mantenir un disciplinat silenci a la roda de premsa del Consell de Ministres, ahir va assegurar que els fets són “insuportables i tremendament dolorosos”, i va reclamar una “investigació independent”.
L’incident ha tingut una gran seqüela política a Espanya després de la primera reacció del president del Govern, Pedro Sánchez. Davant les càmeres d’una cadena de televisió nordamericana, Sánchez es va mostrar ahir afectat per les morts i va expressar el suport a les famílies. El ple del Congrés va fer un minut de silenci. La iniciativa va partir d’Unides Podem i va ser secundada per tots els grups.
Els aliats del Govern, conscients que Sánchez no va estar encertat, van insistir ahir a retreure al president les seves paraules. Aitor Esteban, portaveu del PNB, va ser particularment crític, igual com els portaveus de Compromís o Més País. Tots van relacionar la tragèdia amb el gir en les relacions amb el Marroc. Fins i tot el papa Francesc va lamentar al seu Twitter la tragèdia humanitària a Melilla expressant el desig que no es torni a repetir. ●
El PP creu que el Govern central ha decidit contrarestar els mals resultats electorals aconseguits a Andalusia accelerant el “procés d’assalt, control i ocupació de les institucions” que, a parer seu, exerceix des de l’inici de la legislatura amb l’únic propòsit que Pedro Sánchez continuï al poder. Segons els populars, és el que l’Executiu fa amb el CIS, amb el Tribunal Constitucional i ara amb Indra, l’empresa participada que s’ocupa del recompte als processos electorals, i amb l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Amb la dimissió o el cessament de set dels vuit consellers independents del consell d’administració d’Indra, el PP creu que hi ha hagut una “acció concertada” dels seus accionistes, entre els quals figuren la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI) i el fons Amber Capital, amb l’objectiu de contro
L’ONU s’afegeix a la Unió Africana i demana una investigació independent del que va passar a la frontera
Els socialistes responen a les acusacions: “Pensa el lladre que tothom roba”
lar les eleccions, segons va dir dilluns el vicesecretari d’institucional del PP, Esteban González Pons, i ahir va suggerir la secretària general, Cuca Gamarra: Indra “té una tasca important en els processos electorals, per tant, s’han de donar aquestes explicacions perquè el dubte sens dubte hi és”.
La dimissió del president de l’INE, Juan Rodríguez Poo, és el cim d’una relació tibant entre la institució i el Govern com a conseqüència, entre altres casos, de les dades de creixement econòmic d’Espanya. “Aquestes actituds són pròpies d’un Govern en descomposició total que l’únic que busca és blindar-se al preu que sigui”, va denunciar ahir Gamarra després de recriminar a Sánchez que no sàpiga “assumir les derrotes electorals”.
Els socialistes van respondre ahir a “l’agressió sense precedents” que van rebre del PP: “Pensa el lladre que tothom roba”. I van comptar com a aliat amb el líder de Més País, Íñigo Errejón, que va recordar que l’últim que va seguir el camí de qüestionar els resultats electorals va ser Donald Trump i va acabar amb l’“assalt al Capitoli”. ●