L’última conspiració

Esteban González Pons, home fort del Partit Popular, va publicar recentment una novel·la molt acceptable. Ara acaba de superar-se a si mateix descobrint i descrivint una trama política fantàstica: el CIS fa les enquestes d’intenció de vot, l’Institut Nacional d’Estadística fa el cens i l’empresa Indra és la responsable del recompte final de vots. Llavors apareix una mà oculta que mou el tauler i produeix els següents efectes: al CIS no se l’ha de tocar perquè el dirigeix un home fidel a Pedro Sánchez; l’Institut d’Estadística és sospitós perquè dibuixa una realitat que discrepa dels interessos del Govern central, que sempre són electorals; Indra té consellers d’administració independents que també són perillosos perquè poden ser neutrals. Desenllaç: cal destituir el responsable de les estadístiques i que els consellers independents d’Indra continuïn sent independents, però uns altres i de contrastada simpatia –perdó, empatia– socialista. Falta per encai

El més terrible seria que es comencés a construir la nova teoria del “Govern il·legítim”

xar en la trama la presa del Tribunal Constitucional, però González Pons també el va citar. Suposo que es tracta d’omplir-lo de magistrats afins perquè la nova conquesta del poder no trobi problemes legals.

Vet aquí les entranyes d’una magnífica conspiració. El que resulta impossible saber és si és una conspiració tramada des del palau de la Moncloa i els voltants o l’imaginatiu cap de González Pons va començar a veure un fantasma inspirat en fets reals, però purament casuals. No faltarà qui argumenti que en política les casualitats amb prou feines existeixen. En el cas de les conspiracions, el mal és que gairebé sempre són creïbles. El més inquietant d’aquesta en concret és el moment en què es produeix: quan el Partit Socialista acaba de rebre una patacada electoral que anuncia altres patacades futures i als actuals governants no només no se’ls nota gens de ganes d’abandonar el poder, sinó que basen tota l’estratègia a conservar-lo, si és possible amb vocació d’eternitat.

El més terrible seria que sobre l’argument novel·lesc es comencés a construir la nova teoria del “Govern il·legítim” per al cas que Pedro Sánchez tornés a guanyar. I el més alarmant seria que continués vigent una frase de Leopoldo Calvo-Sotelo que deia: “En política, el que sembla, ho és”. ●