Produccions Ayuso, SA

cartera de serveis si no tens una quota voluminosa. I tres, opció transversal econòmicament i territorial: recórrer al popular xarop amb aguantaformo, pel qual, o et cures sol o la palmes.

Permetin-me fer broma per destensar una mica l’ambient pandèmic, que s’ha tornat a espessir aquests dies amb crides diverses a la ciutadania perquè s’“autocuidi”. Els sona la música? L’últim: que el conseller Argimon demani a la gent gran que recuperi la mascareta en espais interiors per si de cas (per si de cas la sanitat no pot cuidar-los com toca). A Catalunya, i no només, se’ns repeteix que venen setmanes difícils perquè els contagis escalen el seu Tourmalet. Difícils, per què? No havíem quedat que això de la covid ara era un virus portable per a la majoria?

Passa que tornem al vell problema de la sanitat pública i que la pandèmia ha deixat a la vista. Faltava personal i pressupost fa 15 anys i ara falta més de tot. Per començar, hi ha els milers de jubilacions de facultatius i no substituïts: només a Barcelona, 1.300, obligats a jubilar-se als 65. Després hi ha la manca de metges de família, i els que queden, ben carregats per la burocràcia. A això hi hem de sumar la dels sanitaris que s’estan contagiant de covid i els que estan a punt de començar vacances. Més malalts que ingressen amb covid, no per covid, que es desestabilitzen. Tempesta perfecta, col·lapse garantit.

Mig emprenyat, mig desencisat, m’explica un amic metge que a curt termini ja no hi ha solució i la seva gent s’ha esgargamellat reclamant més autonomia per organitzar-se, que es tanquin serveis innecessaris, més flexibilitat en les jubilacions... i ni cas. “Ens estem carregant la sanitat pública. Salvem Catalunya de la solució Ayuso! Escriu-ho, escriu-ho”. A bon entenedor, poques paraules... O n’hi ha prou amb una: privatització.