La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un donant per a dos bessons
Els nens reben un ronyó d’una mateixa persona en una intervenció pionera a Espanya
Des de fa molts anys, i gràcies a l’avenç de la medicina, la majoria de trasplantaments ja no surten a les primeres pàgines de l’actualitat. Però aquest sí. Per què? Perquè els beneficiaris són dos germans bessons, d’11 anys, que han rebut d’un únic donant un ronyó cada un, una intervenció que s’ha fet per primera vegada a Espanya, segons dades de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). Un equip de nefròlegs i cirurgians de l’hospital Sant Joan de Déu (SJD) i de l’hospital Clínic és el que ha dut a terme amb èxit aquesta intervenció pionera.
Els nens van néixer amb una poliquistosi renal autosòmica, un trastorn hereditari que provoca el desenvolupament de quistos dins dels ronyons i provoca una pèrdua lenta i progressiva de la funció renal, per la qual cosa a llarg termini es fa necessari el trasplantament. Els metges van plantejar l’opció del trasplantament a la família dels menors al març, ja que, a la seva curta edat, els seus ronyons presentaven un funcionament de només un 10%. “Quan nosaltres proposem un trasplantament de ronyó, ho fem en una situació en què la malaltia renal està en un punt avançat”, explica a La Vanguardia la doctora Marta Jiménez, membre de l’equip mèdic del servei de nefrologia de l’SJD, liderat pel doctor Álvaro Madrid, que atén els germans. “Normalment –continua– el límit es posa en un funcionament d’un 15%. I sí: en aquest cas ja hi havia un deteriorament important de la funció renal”.
En un primer moment la idea era implantar-los un ronyó de donant viu de l’entorn familiar dels nens. “Com que els pares són del mateix grup sanguini, la idea era que un dels progenitors pogués donar un ronyó a un dels nens, i l’altre progenitor, a l’altre”, explica el doctor Álvaro Madrid. Però quan van fer les proves per ser donants, els metges van veure que la mare ho podia ser però el pare no. Tampoc la resta de familiars, que no eren compatibles. Aquesta situació, explica Madrid, va plantejar un gran dilema ètic a l’equip mèdic. No podien fer el trasplantament només a un dels dos nens quan estaven en una situació clínica idèntica. Tampoc no hi havia cap criteri objectiu que indiqués que un requeria el trasplantament de manera més urgent que l’altre.
Una vegada descartada la donació en vida, els metges van optar pel donant mort i van inscriure els dos nens a la llista d’espera de l’Organització Catalana de Trasplantaments (Ocatt).
“La principal complicació era trobar un donant comú per als dos pacients, i que la intervenció es pogués fer simultàniament el mateix dia en els dos subjectes”, explica Jiménez. Gràcies a la generositat d’una família i a la coordinació de l’ONT i de l’Ocatt, els dos menors van poder ser trasplantats simultàniament a finals de març. En poques hores els dos nens van entrar a quiròfan –pri
Els dos germans van néixer amb una poliquistosi renal autosòmica, un trastorn hereditari
mer un, i després de la intervenció, l’altre– per rebre el nou ronyó. Els germans han estat ingressats junts en tot moment. Van superar algunes complicacions, cap de greu, i van evolucionar favorablement. Ara només requereixen control ambulatori i reben visita mèdica una vegada per setmana.
Ben aviat farà tres mesos de la intervenció, i a partir d’ara s’espaiaran les visites, que passaran a ser cada 15 dies, i més endavant, una al mes. Amb el pas dels anys necessitaran un control cada dos o tres mesos.
A més de l’equip mèdic de l’SJD, en la intervenció quirúrgica hi va participar la cirurgiana de l’hospital Clínic Mireia Musquera. També hi han estat implicats per part del Clínic Antoni Vilaseca i Mònica Peradejordi. ●