La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les noves residències: més petites, en sòl urbà i habitacions individuals
Acord entre Govern central i comunitats, que fixen fins al 2030 per adaptar-se
El Ministeri de Drets Socials i les comunitats autònomes finalment van arribar ahir a un acord (per un sol vot a favor) per canviar radicalment el model de residències i centres de dependents. La pandèmia i el que va passar en aquests espais, amb milers de morts, i les denúncies per abandonament i tracte vexatori que es repeteixen cada cert temps, estan darrere aquest canvi de model. S’han acabat els centres massificats, sense privacitat, on les persones perden la identitat i són tractades com nens. El nou model que s’impulsa ara se centra sobretot en les persones i en els seus drets, que es mantenen durant tota la vida, i a convertir aquests espais en una veritable llar, segons assenyalen des del Ministeri de Drets Socials.
El document va tirar endavant in extremis per 10 vots a favor (Extremadura, Canàries, Navarra, Comunitat Valenciana, Astúries, La Rioja, Balears, Cantàbria, Aragó i Melilla) i nou en contra (Galícia, Madrid, Andalusia, Múrcia, Ceuta, Catalunya, País Basc, Castella i Lleó i Castella-la Manxa, l’únic Govern socialista que rebutja el document). I això després d’un endarreriment per continuar negociant el text davant la negativa d’Astúries i Extremadura. Darrere l’oposició de la majoria de les comunitats hi ha el finançament (“com ho pagarem, tot això?”, preguntaven les comunitats; “amb l’increment pressupostari del Govern central i els fons Next Generation”, contestaven des de Serveis Socials).
L’acord d’acreditació i qualitat de centres i serveis del SAAD (Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència), que actualitza el del 2008, abandona l’homogeneïtat i les respostes empaquetades del model tradicional per avançar cap a un model que posa cada persona, les seves necessitats i les seves preferències en el centre, segons assenyalen al departament que dirigeix Ione Belarra.
El text preveu una sèrie de mesures, entre les quals destaquen la limitació a 75, 90 o 120 places depenent de la ubicació del centre (noves residències). Aquests límits no s’aplicaran a les residències ja construïdes.
La vida als nous centres residencials s’organitzarà en petites unitats de convivència (com apartaments), amb un màxim de 15 persones. Aquestes unitats tindran sala d’estar, menjador i un espai per preparar menjar, i disposaran de connexió a internet de franc. Els centres ja construïts tindran un termini per reconvertir les instal·lacions fins al 31 de desembre del 2029, cosa que la patronal dels centres concertats ha criticat. Les persones que formen cada unitat de convivència participaran en la personalització i decoració dels seus espais i la disposició dels mobles.
El respecte a la intimitat passa per tenir un espai per a un mateix. L’acord estableix un 65% d’habitacions d’ús individual a les places públiques dels centres de nova construcció; a més, totes les habitacions tindran accés a bany adaptat. Les famílies i el resident participaran en la decoració.
Un entorn comunitari adequat, assenyala l’acord, genera sentiments de pertinença, estimula la participació i facilita les relacions socials i la creació de xarxes de suport. Per aquesta raó, s’estableix que els centres de nova construcció, tant residencials com de dia, estiguin ubicats, amb caràcter general, en sòl urbà, amb accés a espais pròxims d’activitat social i comunitària.
Pel que fa als treballadors, amb una ocupació en la majoria de casos molt precària –cosa que genera una gran rotació–, el ministeri i les comunitats han acordat millorar la ràtio de treballadors per persona amb discapacitat: en termes generals, als centres residencials d’atenció directa conjunta s’incrementarà gradualment de 0,39 el desembre de 2023 a 0,51 el desembre del 2029 en persones grans, i de 0,50 a 0,58 en persones amb discapacitat. ●
Els centres de gent gran es delimitaran en apartaments per a 15 persones, amb sala d’estar i menjador