El retorn de ‘Borgen’

De totes les sèries que han tornat recentment – En terapia, Dexter, Sexe a Nova York...–, Borgen ha estat la que ha aconseguit un nivell més pròxim a l’original. I la que s’ha plantejat preguntes, en clau teleshakesperiana, més incòmodes sobre el nostre estricte present. Borgen. Reino, poder y gloria ens presenta Birgitte Nyborg com a ministra de política exterior, candidata a un càrrec internacional, divorciada, solíssima i amb els primeres fogots de la menopausa. Forma part d’un govern liderat per una dona més jove del partit conservador. Encara que Nyborg i els seus hagin arribat a la coalició amb un programa electoral ecologista, després de descobrir petroli a Grenlàndia arriben a justificar l’extracció de combustibles fòssils. Acceleradament, la carismàtica protagonista va perdent el seu idealisme.

“Han passat tretze anys des que vas crear la teva marca i l’has de renovar i adaptar als nous temps”, li diu Michael Laugesen, el seu antic enemic i ara inesperat assessor de comunicació. I això és el que fa Nyborg: començar a fer-se selfies i simular més proximitat amb els seus seguidors a través de les xarxes socials. Però l’operació va més enllà dels límits de la representació. Incumbeix la lògica mateixa de la circulació de les sèries. Les tres temporades de Borgen van ser una fita de la DR1, la televisió pública danesa. La nova etapa és responsabilitat de Netflix. No és estrany que s’encomani d’una foscor i d’un nihilisme més gran que l’obra del 2010. Però també és cert que durant l’última dècada el món no només ha passat a ser dominat per plataformes digitals: també s’ha anat tenyint de populisme i ultradreta.

I que està en crisi brutal el concepte de notícia. Tal com ens recorda el nou Digital News Report, de l’institut Reuters, a Espanya per primera vegada són més els que desconfien de les notícies (un 39%) que no pas els que hi confien (un 32%). La informació només interessa els més grans de 35 anys. Les xarxes socials avancen com les estructures més consultades per saber què passa al món: un 50% dels usuaris prioritzen els algoritmes sobre altres intermediaris, com ara els diaris en paper o la televisió. En aquest context, el personatge de la periodista Katrine Fønsmark, que ha estat nomenada directora d’informatius de TV1, només es pot dirigir cap a l’enfonsament. Mentre que Nyborg resisteix a la pressió i es blinda d’autarquia, Fønsmark, que continua creient en l’amistat i en la família, s’enfonsa psicològicament després de ser desautoritzada per la direcció de la cadena i atacada a Twitter. El brillant guionista Adam Price ens diu que la política, pactant amb el diable, ha aconseguit reinventar-se. I es pregunta: ho aconseguirà el periodisme?

Les xarxes socials avancen com les estructures més consultades per saber què passa al món