La Vanguardia (Català-1ª edició)
Grans escriptors grans
La literatura catalana viu un moment efervescent, amb nous autors que no només reben premis o publiquen llibres sinó que en venen, i fins i tot són llegits. No cal dir noms, n’hi ha força, de joves i dels que no ho són tant. Però, esclar, perquè això sigui així abans ha d’haver-hi hagut algú, algú que no són només noms independents sinó escriptors que han fet de baula, que són baula. Perquè tota pedra fa paret, i ningú vol que les parets caiguin.
És per això que la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha volgut dedicar un petit homenatge amb una trobada i un dinar a alguns dels escriptors que enguany arriben als vuitanta, com Margarita Ballester, Narcís Comadira, Dolors Oller, Josep Espunyes –durant el mateix matí s’ha anunciat que se li ha atorgat la Creu de Sant Jordi–, CarlesJordi Guardiola i Joaquim Carbó, que el 24 d’agost en farà noranta. Per motius diversos, Salvador Oliva, Joana Escobedo i Julià de Jòdar no hi han pogut assistir.
Hi era també la nova degana de la ILC, Maria Mercè Roca, en el seu primer acte públic oficial, i la directora, Izaskun Arretxe, que ha explicat durant el dinar que “calia reivindicar els referents i posar de relleu el pes d’una generació amb el pretext dels aniversaris”. “Ens paguen un dinar aviam si palmem tots!”, va dir de broma Carbó, que de vegades fa la impressió que sigui el més jove. Arretxe va insistir en la necessitat que els seus “llibres es puguin trobar perquè les generacions joves també els puguin llegir”.
La conversa arrenca durant el dinar, al restaurant Roig Robí, quan Guardiola recorda que va coincidir a la universitat amb Oliva, Comadira i Oller, mentre que a Espunyes el va conèixer a l’Ateneu Barcelonès, “on li deien el poeta”. I és que va ser a l’Ateneu que Espunyes, escriptor de Peramola (Alt Urgell), va descobrir que el que parlava a casa era una llengua i que tenia una literatura pròpia. Ell ja havia publicat algun poema, en castellà i a Madrid, però el seu interès literari va fer un tomb i es va comprometre “amb el país i amb la llengua catalana”, com reconeix la Generalitat amb la seva condecoració, que coincideix amb l’Any Literari Josep Espunyes al Pirineu que organitza l’Associació Llibre del Pirineu.
“Érem una generació destinada a l’analfabetisme intel·lectual”, va apuntar Oller, perquè no només els prohibien la seva llengua sinó que l’educació que van rebre “no tenia ordre ni concert”. I tots coincideixen que la llengua que es parla ara és molt més pobra, i encara caldrà cantar-li un rèquiem a veure si així algú hi posa remei.
Si més no, amb actes com aquest, o com el recital Llegats vivents del maig al Palau de la Música o el debat intergeneracional del març a l’Ateneu Barcelonès, els grans escriptors grans es fan presents. Hi són. ●
En la mateixa trobada s’ha sabut que Josep Espunyes rebrà la Creu de Sant Jordi