La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pensant en l’impossible Rafael Nadal se supera davant Cerúndolo i obre el periple cap als 23 grans
B292A 5:ELB9CAC 11.1 0.10
Arribats a aquest punt, només podem preguntar-nos:
–Què busca encara Rafael Nadal? Per què continua jugant, si tan malmès té el peu?
Si l’hi pregunten a la llegenda, llavors la llegenda recorre a llocs comuns. I es parapeta darrere de la modèstia i el sentit comú:
–No estic pensant a arrodonir el Grand Slam [acumular els quatre grans en un sol any]. I tampoc no estic pensant a acabar com el tennista masculí amb més títols grans. Ja farem balanç quan tot això s’acabi... –deia a París fa vint dies.
I tot i això, la reflexió és inevitable: Nadal és Nadal, i això el condemna a pensar en gran. Potser ho porta als seus gens? Nadal ha d’aspirar a allò que en aparença és impossible. Com encadenar els quatre grans en un any (entre els homes, només ho ha aconseguit Rod Laver, el 1962 i el 1969; entre les dones, Margaret Court el 1970 i Steffi Graf el 1988 ). O com elevar-se fins als 24 grans títols, tants com Court, que és la plusmarquista absoluta.
(...)
Quan hagi acabat aquest 2022, mesos o anys després, no hi haurà manera de descriure què és el que està aconseguint Nadal.
Mentre se li descompon el peu esquerre, maltractat per una lesió degenerativa que arrossega des de fa quinze anys i li està fonent l’escafoide (la síndrome de Müller-Weiss), i mentre busca solucions recurrents i transitòries per calmar el dolor, Nadal va sumant títols i honors per allà on passa.
Coix i angoixat, s’ha apuntat els dos grans de l’any –l’Open d’Austràlia i Roland Garros– i ara ha posat el focus a Wimbledon, tercer episodi d’un exercici suprem. No està tan coix, no està tan angoixat?
Va, cal anar a pams, partit a partit, com reclama el cholismo.
En aquest Wimbledon, Nadal (36) va fer el seu primer pas ahir, en el debut, davant un argentí desconegut per al gran públic però jugadoràs i desacomplexat com pocs.
Francisco Cerúndolo té 23 anys i és el 41è del món avui, i tot just ha superat una ronda en els tres Grand Slams que ha disputat fins ara, tot just tres grans en la seva carrera.
I què?
Doncs que ahir es va dedicar a pensar en l’impossible, una mica a escala del seu rival, que també pensa en l’impossible: per a Cerúndolo, l’impossible era superar Nadal.
I tot i això, no es va arronsar davant el repte.
Cerúndolo va jugar a l’argentina, com Gaudio o com Coria, fins i tot com Schwartzman, i a estones com Del Potro –es va mostrar sòlid al servei–, i amb aquestes eines va mirar de sacsejar Nadal, llegenda amb un peu de fang l’arrencada del qual en vertical, cap endavant, té limitacions.
Cerúndolo feia deixades i globus, en especial als cinc primers jocs, quan la llegenda escalfava motors i, anestesiat el peu, s’ho repensava abans de posar-se a córrer. Alguns conflictes patiria Nadal, abans d’accelerar per apropiar-se de la primera mànega i després avançar-se un metre en la seva posició des del fons de la pista, ja que necessitava un antídot per a les deixades.
Assimilat l’estat de les coses, el partit tendia a estabilitzar-se per a Nadal: ja havia pujat sobre Cerúndolo i l’argentí semblava incapaç de l’impossible, derrotar un cabut Nadal, fins que reapareixia al tercer set per apuntar-se’l i allargar un pas el compromís.
Anestesiat i definitivament tossut, Nadal acceleraria en el desenllaç encadenant quatre jocs, per mirar cap endavant, on apareix la figura de Berankis, segona parada d’aquesta cursa.
Un parell d’hores abans, Paula Badosa havia invertit 56 minuts a desfer-se de Louise Chirico (6-2 i 6-1). ●
No està tan coix el manacorí? No està tan angoixat? Ahir es va encoratjar quan el partit es complicava
Badosa amb prou feines va concedir tres jocs a Louise Chirico per despatxar la seva cita en 56 minuts