La Vanguardia (Català-1ª edició)
Espanya comença a enviar gas al Marroc pel conducte del Magrib
Primeres emissions, tres dies després del greu incident de Melilla
La xarxa gasista espanyola ha començat a enviar gas al Marroc a través del gasoducte Magrib Europa, coincidint amb l’inici de l’assemblea general de l’OTAN a Madrid. L’emissió es du a terme des d’ahir a la tarda a través del gasoducte MagribEuropa, conducció que travessa l’estret de Gibraltar i que va ser tancada per iniciativa d’Algèria al novembre.
La posada en marxa del gasoducte en direcció inversa (nordsud) és perfectament visible a l’aplicació informàtica de l’empresa Enagas, que ofereix en temps real els principals fluxos de la xarxa gasista espanyola. Des del novembre el comptador a Tarifa estava a zero. Ahir a la tarda indicava un flux de sortida de 7.612 metres cúbics/hora, una xifra modesta que correspon probablement a una emissió de prova. El gasoducte Medgaz, en aquests moments l’única connexió en servei amb Algèria, presentava una entrada de combustible a Espanya de 989.750 metres cúbics/hora. Aquesta conducció connecta directament Algèria amb Espanya a través del mar d’Alboran.
La tramesa de gas d’Espanya al Marroc forma part dels acords per normalitzar les relacions entre els dos països donats a conèixer al març. El gas és adquirit pel Marroc a un subministrador estranger en format gas liquat. Traslladat amb vaixell a una planta de regasificació espanyola, el combustible és injectat a la xarxa gasista peninsular per anar cap al Marroc a través de la doble canonada del gasoducte Magrib-Europa, que fins al novembre enviava gas algerià a Espanya i Portugal.
El Marroc s’ha compromès a certificar la compra de gas liquat a subministradors estrangers per fer front a la susceptibilitat d’Algèria, que va advertir Espanya davant qualsevol temptació de revendre gas algerià al Marroc. “Ni una sola molècula de gas algerià per al Marroc!”, van advertir les autoritats d’Alger.
El Marroc necessita el gas que obtenia com a peatge del Magrib-Europa, uns mil milions de metres cúbics anuals (1 bcm), que es destinaven a fabricar electricitat a les centrals de Tahaddart (a prop de Tànger) i Ain Beni Mathar (a l’est, a prop de la frontera amb Algèria). Rabat també cobrava un peatge econòmic. Aquestes compensacions eren objecte de tenses revisions periòdiques fins que Algèria va decidir no renegociar el contracte de 25 anys que expirava a la tardor. Amb aquesta mesura deixaven sense gas el Marroc i enviaven un avís a Espanya, que intentava recompondre les relacions amb el Marroc.
Des d’aleshores el gas algerià només arriba a Espanya a través del Medgaz (connexió directa
El subministrament forma part dels acords per normalitzar les relacions entre els dos països
que recorre el mar d’Alboran), conducció d’una única canonada que no pot absorbir tot el combustible que transportava el Magrib-Europa. Atenció a aquesta dada, que ens ajuda a explicar una novetat significativa dels últims mesos: Espanya ja importa més gas dels Estats Units que no pas d’Algèria.
El Marroc va fer veure que la decisió algeriana no l’afectava. Rabat va callar orgullosament, però de manera molt discreta va demanar ajuda a Espanya: “Necessitem que ens envieu gas”. El Magrib-Europa pot funcionar en dues direccions, però això no es resol en dos dies. Cal adequar les estacions de compressió. Aquesta feina tècnica es va fer silenciosament abans que el Marroc i Espanya posessin en escena la reconciliació al març, davant l’estupor i la irritació del Govern d’Algèria pel gir espanyol en la qüestió del Sàhara Occidental.
Les primeres trameses de gas al Marroc des d’Espanya arriben tres dies després dels sagnants incidents a la tanca de Melilla i en vigílies de la inauguració de l’assemblea general de l’OTAN a Madrid. ●