Banca i morositat

que ja veiem (l’Euribor ha passat del -0,5% el desembre del 2021 al +1,1% el juny del 2022) i que s’intensificarà els pròxims mesos. Per tant, la capacitat d’empreses i famílies per fer front als seus compromisos bancaris es farà més costa amunt.

Quin pot ser l’impacte de l’augment de la morositat sobre el compte de resultats dels bancs? Pot posar en un compromís el sector? Hi ha diversos fets que conviden a un cert optimisme. En primer lloc, el 2020 el sector va fer un intens sanejament en previsió de l’augment de la morositat que no ha arribat, i va destinar més de 25.000 milions del seu marge a provisions, dels quals gairebé 18.000 corresponen al negoci a Espanya. El 2021 el sanejament va ser menor (14.300 milions, la meitat a Espanya), però hi ha un bon matalàs de provisions disponible. En segon lloc, és tranquil·litzador el resultat de les proves de solvència que va fer fa unes setmanes el Banc d’Espanya, on en un escenari que anomena greu (pitjor que advers i amb una probabilitat que passi més que remota), el coeficient de solvència de més qualitat (CET1) cauria 3 punts percentuals fins al 2023, però, tot i això, se situaria per sobre del mínim que exigeix la regulació. I, en tercer lloc, on més es pot deteriorar la qualitat dels actius, que és en els préstecs avalats per l’ICO, la garantia pública arriba en ocasions al 80%, de manera que serà el dèficit públic el que encaixarà la major part de les pèrdues.

Dit això, no s’ha d’abaixar la guàrdia, com amb encert assenyala el Banc d’Espanya. Perquè la morositat pujarà sí o sí els pròxims mesos així que acabin les moratòries i perquè hi ha indicis de deteriorament en la qualitat dels actius, sense arribar a l’estadi de mora. Ha augmentat el percentatge de préstecs en situació d’especial vigilància (fase prèvia a la mo

Convida a l’optimisme que el sector bancari ja va fer un intens sanejament el 2020

rositat); el volum d’exposicions refinançades/reestructurades (també solen precedir la morositat) ha crescut el 2021 un 14%, davant el 9% el 2020, i en els préstecs avalats per l’ICO, els que estan en situació de risc han augmentat del 9,8% del total el 2020 al 26,8% el primer trimestre del 2022.