Arroyo, ex número dos d’Escrivá, es perfila com a president de l’INE

rellevant. Terol assegura que “és vistós que un accionista que ha adquirit les accions pocs dies abans de la celebració de la junta –amb referència a Amber– qüestioni la cohesió i estabilitat del consell de la companyia”.

Carmen Aquerreta, una altra de les conselleres cessades, recorda que Amber va comprar les accions el 16 de juny, “prou temps” per informar “no només alguns accionistes, sinó tots de la seva intenció de proposar els punts fora de l’ordre dia de la junta general que van provocar els cessaments, cosa que no va fer”. En la seva opinió, “sembla que tres accionistes” van acordar “expulsar del consell d’Indra cinc consellers independents que exercien la seva independència en un moment en què es plantejaran decisions crítiques per al seu futur”.

Tots els consellers suggereixen a les seves cartes a la CNMV, a més, que Amber no feia prou temps que era al consell per coneixe’n la vàlua professional i demanar-ne el cessament, cosa que suggereix que algú del consell els va filtrar informació.

La companyia espanyola de defensa, per la seva part, va comunicar ahir la dimissió d’un altre conseller independent, Ignacio Martín, cosa que eleva a set les baixes de consellers (tres dimitits i quatre de substituïts a la junta). Martín s’ha compromès a continuar com a conseller per dirigir la recerca de nous consellers independents, en tot cas abans de l’octubre.

El president de la CNMV, Rodrigo Buenaventura, per la seva part va animar Indra a “fer bé” el nomenament dels consellers independents i va insistir que analitzaran si hi ha “cap element en relació amb una eventual acció concertada”.

Les accions de l’empresa, per la seva part, van viure ahir una altra jornada alcista en borsa, amb una pujada d’un 2,54%, que limita la caiguda des de la junta a un 14%. ●

L’ex secretari d’Estat de Seguretat Social, Israel Arroyo, és el nom que sona amb més intensitat com a possible president de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) després de la dimissió dilluns (en teoria per qüestions personals, però segons diverses fonts instada pel Govern espanyol) de Juan Manuel Rodríguez Poo.

Arroyo va ser identificat com a candidat a president divendres per El Confidencial que va avançar també la sortida de Rodríguez Poo per les tensions so

Diversos ministres han qüestionat que el PIB que calcula l’INE no reflecteix bé la realitat econòmica

bre la seva tasca amb el Govern espanyol.

El perfil tècnic d’Arroyo, membre del Cos Superior d’Actuaris, Estadístics i Economistes de l’Estat amb àmplia experiència en diferents càrrecs de l’administració pública, ha estat qüestionat gairebé des del principi, ja que s’interpreta com un atac a la independència que se li suposa a una institució com l’INE.

Més enllà que el seu president es designi cada vegada que canvia el Govern espanyol, mai fins ara s’hauria elegit ningú amb una vinculació tan pròxima al Govern espanyol. Arroyo era, fins a la seva dimissió la setmana passada, el número dos del ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, amb qui també va treballar durant l’última temporada del seu mandat en l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef).

De fet, és aquesta vinculació tan pròxima a Escrivá la que suposa un risc més gran per al seu accés a la cúpula de l’INE, després que ahir tots els partits polítics i agents socials qüestionessin la maniobra del Govern espanyol com un assalt polític a la institució.

La reforma anunciada dilluns a la nit pel Ministeri d’Economia implica no només el canvi en la presidència de l’INE, sinó també una remodelació en la seva metodologia de treball. I arriba després d’una tensió que ve de lluny, però que es va evidenciar públicament l’estiu passat a mesura que el preu de la llum es va anar disparant i l’IPC recollia l’impacte d’aquella escalada. Va ser llavors quan es va saber que l’INE només incloïa en el càlcul de l’IPC la tarifa regulada de la llum, la que més pateix l’impacte dels mercats, però no la que tenen la majoria dels consumidors. El Govern espanyol es va donar un temps per ajustar el càlcul, però gairebé un any després de la polèmica la qüestió continua sense modificar-se.

A aquest malestar s’hi ha sumat l’expressat les últimes setmanes per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i el mateix Escrivá sobre el càlcul de PIB, que segons els dos ministres no estaria reflectint bé l’evolució de l’economia que apunten altres indicadors. ●