HISTÒRIES DEL MÓN Messi, el xeic i el príncep Carles

L’hereu de la corona britànica ha rebut sacs de diners de Qatar

Leo Messi, el Paris Saint-Germain i Carles d’Anglaterra en principi no tenen gaires coses en comú, al cap i a la fi el futbol l’interessa molt poc (per no dir gens) a l’hereu de la corona britànica. Però les aparences enganyen. Tant al futbolista argentí com al príncep de Gal·les i al club parisenc els atreuen molt els diners, i no els importa que procedeixin de Qatar i d’un personatge com el xeic Hamad bin Jassim bin Jaber al-Thani.

El xeic de nom interminable, ex primer ministre i ministre d’Afers Exteriors del seu país, així com exdirector del fons sobirà qatarià, és un dels homes més rics i influents del món, amb una fortuna estimada en uns mil doscents milions d’euros. Que estigui darrere de la propietat del club parisenc ja és per si mateix polèmic, perquè ha posat a disposició del PSG fons pràcticament il·limitats que fan qüestionar l’eficàcia de les normes del joc net financer al món de la pilota. Sobre l’adquisició de Messi està tot dit. Però una cosa és que els bitllets verds manin al món del futbol, la procedència al marge, i una altra, que ho facin –o provin de fer-ho– a casa dels Windsor.

Poderós cavaller, senyor diners. El príncep Carles aquests dies és objecte de fortes crítiques al Regne Unit, després de revelar-se que tres vegads diferents, entre el 2011 i el 2014, va rebre tres milions d’euros del xeic Hamid bin Jassim a la residència oficial de Clarence House, una vegada en una maleta, i una altra, en una bossa dels luxosos magatzems Fortnum & Mason de Piccadilly, els preferits de la seva mare i de la seva àvia. Res de talons o transferència bancària, com se solen fer les coses, sinó en efectiu (ahir va dir que no tornarà a fer-ho, perquè els temps canvien). “És el que s’espera d’un narcotraficant sud-americà, però no del número u en la línia de successió de la corona britànica”, ha comentat el diputat liberaldemòcrata Norman Baker.

Malgrat que la cosa faci un tuf estrany, els assessors de Carles asseguren que no hi ha hagut cap il·legalitat, els diners eren una donació del xeic per a les organitzacions caritatives del príncep (que ajuden joves d’entorns desfavorits i expresidiaris), i els ingressos van ser degudament registrats conforme a les normes vigents. Però en el passat s’han formulat acusacions que el fill d’Elisabet II ajudava a aconseguir títols nobiliaris i la nacionalitat britànica a qui li degui diners, i hi ha pressions per a una investigació de Scotland Yard (que si ha permès que Boris

Johnson sortís amb només una multa de cent euros de les festes il·legals a Downing Street, no empararà precisament l’hereu de la corona). En qualsevol cas és una situació una mica incòmoda.

Carles pot haver pecat d’ingenuïtat, d’arrogància, o d’una cosa més seriosa. És evident que no dubta a ficar-se en política i a fer servir la seva influència. Ha provocat la ira de Johnson després de qualificar d’immoral la seva decisió de traslladar els sol·licitants d’asil a Ruanda, i –segons s’acaba de saber ara– va pressionar en la seva època el govern de John Major perquè eximissin el ducat de Cornualla, amb beneficis de 25 milions d’euros anuals, de les responsabilitats d’una llei que obligava els terratinents a vendre les propietats als seus inquilins (ell és un dels més grans del país, amb 52.000 hectàrees a vint comtats). Els ministres, temorosos d’ofendre la corona i provocar una crisi constitucional, van atendre els seus desitjos sense queixar-se .

El xeic Hamid bin Jassim és conegut per les seves inicials. No s’ha de confondre amb l’expresident nord-americà Lyndon B. Johnson, que va succeir Kennedy, i a qui en les manifestacions dels seixanta contra la guerra del Vietnam se li cridava LBJ, LBJ, how many children did you kill today? (“Quants nens has matat avui?”, que en anglès rima). Malgrat que els drets humans precisament no són un dels punts forts del règim qatarià, el que es demana a Bin Jassim és “HBJ, HBJ, què és el que has comprat avui?”. El seu sobrenom és l’amo de Londres, perquè quan dirigia el fons sobirà de l’emirat àrab va adquirir els grans magatzems Harrods, el gratacel Shard, la Vila Olímpica i hotels, com ara el Hyde Park Lane i l’Intercontinental.

Dir que és l’amo de Londres potser és una mica exagerat. Però és un dels amos del PSG, el patró de Messi, i al príncep Carles l’ha tingut al cove. Perquè ningú no dona res de franc, i menys tres milions d’euros... ■

El fill d’Elisabet II assegura que no és il·legal obtenir donacions milionàries en efectiu, però diu que ja no n’acceptarà més

POOL / Reuters