Ja no queda vaixella

Escriu Lev Tolstoi a l’inici d’Anna Karénina que totes les famílies felices s’assemblen, però les infelices ho són a la seva manera. Així doncs, hi ha parelles que no se suporten però que poden conviure i fins i tot mostrar en públic una aparença civilitzada. Això que val per al matrimoni resulta igual d’evident en política. Em remeto al que acaba d’anunciar la portaveu del Govern català: d’ara endavant ERC i JxCat tractaran les seves diferències en privat i es comprometen a intercanviar-se tota la informació. El titular periodístic del diari Ara no pot ser més enginyós: “Aragonès i Puigneró pacten no tirar-se els plats pel cap en públic”. Dit d’una altra manera, conti

ERC i JxCat pacten sense convenciment no tirar-se els plats pel cap en públic

nuaran estant a punt de brega, donant-se cops de colze i no precisament de complicitat, però en la intimitat. L’avantatge del Palau de la Generalitat és que els seus murs són amples i les veus no traspassen.

La portaveu Patrícia Plaja ha explicat els compromisos que van assumir els republicans i els postconvergents dilluns, després de les tensions suscitades per la reunió a Madrid de la consellera Laura Vilagrà amb el ministre Félix Bolaños. ERC i JxCat s’han passat l’últim any establint mecanismes de coordinació per evitar les desconfiances de la legislatura anterior, que no han evitat les crisis ni han facilitat una comunicació més transparent. Certament, Aragonès ha aconseguit mantenir la unitat del Consell Executiu, però la distància entre els socis és cada vegada més gran, perquè les seves estratègies són divergents. I per si no hi hagués prou embolic, Jordi Puigneró ha desqualificat els republicans, advertint-los que fan falta menys reunions i més fer que els socialistes perdin votacions al Congrés. Sembla la lletra d’un bolero.

Desconec si aquestes disputes acabaran com a La guerra dels Rose, on un matrimoni en aparença perfecte es tira tota la vaixella pel cap abans de trencar-se la crisma per l’escala en l’última baralla. Ja va dir Churchill (i el van copiar Fraga i Kissinger) que la política fa estranys companys de llit. Els matrimonis de conveniència són els que més duren, el problema és l’alt cost que paga la resta de la família. ■