El desprestigi de l’INE

el que ho converteix en un escàndol monumental.

Calviño podria tenir raons per dubtar de l’elaboració d’estadístiques bàsiques, com l’IPC o el PIB, però amb la seva actuació les ha perdut. La vicepresidenta s’ha enfurismat amb unes dades que han qüestionat les seves optimistes previsions de creixement i recuperació. No oblidem que fins fa una setmana havia mantingut contra vent i marea que la inflació era un fenomen passatger i conjuntural. Però l’IPC del juny se situa ni més ni menys que al 10,2%, una xifra desconeguda des de fa 37 anys.

Calviño podria dir que és perquè les estadístiques estan mal fetes i només recullen els preus regulats de l’electricitat, però, si anés a comprar, fes gasolina, prengués una canya en un bar o veiés el que passa a la UE, s’adonaria que els preus estan desbocats, amb Rodríguez Poo o sense. Quan escups al cel, l’escopinada et sol caure a la cara.

I passa el mateix amb la desacceleració. Hi està havent un canvi de cicle, agradi o no al Govern de coalició. Per això, el PIB del primer trimestre va recollir la frenada amb un exigu 0,3%, i Calviño va desautoritzar les estadístiques. Una actuació gravíssima. Podria haver tingut raó perquè han augmentat la recaptació fiscal i els afiliats a la Seguretat Social, però no està tenint en compte que el nombre d’hores treballades és més baix. La gota que va desbordar el got va ser quan el president de l’INE va dir que la realitat era encara pitjor i el va tornar a abaixar al 0,2%.

Per molt que molesti el Govern, les estadístiques oficials indiquen que Espanya està entrant en una estagflació com

Cal veure si la forta pujada de l’ocupació és real o una operació de maquillatge estadístic

la resta de la UE. Baix creixement i elevada inflació. I cal veure si el fort augment de l’ocupació és una operació de maquillatge estadístic o si és real.

Probablement Calviño té raó quan diu que cal reforçar l’INE, però això s’ha de fer a principi de legislatura i de manera consensuada. Amb el menjar no s’hi juga.