“Som éssers espirituals amb una experiència humana”

Fa 25 anys vaig tenir la meva primera crisi de sensibilitat química múltiple, una malaltia que ni jo no coneixia. Què la va desencadenar? Treballava com a dentista posant amalgames de mercuri, que és molt verinós.

Amb quins símptomes?

Em vaig quedar sense energia; patia cefalees, dolors musculars, falta d’atenció, i tot el que menjava se m’indigestava; era un deteriorament com si hagués envellit 40 anys.

I va començar el periple de metges?

Cap especialista no sabia el que m’estava passant i vaig anar a pitjor. Vaig estar gairebé un any al llit, em vaig quedar en 35 quilos i en cadira de rodes. Vaig acabar ingressada a Dallas (EUA) en mans d’un expert durant set mesos lluitant entre la vida i la mort. Em vaig recuperar una mica i vaig tornar a Espanya.

Va vèncer la malaltia?

No es venç mai del tot. Vaig millorar desintoxicant-me. Pel meu cos corrien mercuri, arsènic, pesticides, tot això que és al nostre entorn. Per què jo vaig emmalaltir i vostè no?

Això.

Ningú no sap la càrrega tòxica que té fins que arriba el moment en què el vas es desborda. Jo vaig perdre tot sentit, no podia sortir a sopar, anar al cinema, ni viatjar que tant m’agradava, perquè tot està ple de tòxics i em provocaven moltes reaccions.

Què va fer?

Anar-me’n a la natura i connectar, fer un viatge interior. Veure sortir i pondre’s el sol, les estacions passar, dialogar amb les plantes... I així vaig recuperar l’entusiasme, sent amb els cicles de la vida. Al principi havia de dormir al jardí perquè no podia tolerar els tòxics que inevitablement ens envolten.

Va descobrir un altre món.

Meravellós. No tenim temps de contemplar la natura amb entrega i sense anàlisi i desxifrar el seu misteri codificat. Vaig descobrir la bellesa i a mi mateixa. Així vaig canviar la suïcida lògica del món per la lògica de la vida.

Expliqui’m això.

La vida és: és essència, presència, veritat, i té a veure amb la natura; mentre que el món és ple de vanitat humana, d’egoisme, de tot el que hem generat que no té res a veure amb les lleis de la vida.

Els tòxics són a tot arreu?

Així és, a la roba, els productes de neteja, els

O canvies de conducta o canvies de planeta”, amb un èxit increïble, en què es tracten totes les patologies relacionades amb els contaminants ambientals que a ella van estar a punt de matar-la quan va desenvolupar sensibilitat química múltiple (una dada: els suavitzants de la roba contenen 12 components neurotòxics). Desnonada per la medicina va decidir retirar-se a la natura per fer-se una amb la vida i va aprendre el que de debò té sentit, va descobrir el que és viure, i ho explica en un bonic llibre: La embriología del universo (Luciérnaga). “El món que hem creat, ple de contaminants tòxics, altera la nostra connexió amb la vida i amb la nostra espiritualitat, i si vivim sense aquesta part espiritual perdem el sentit”.

DANI DUCH