La Vanguardia (Català-1ª edició)
No a l’esclavisme digital
No sé si l’admirat i estimat col·lega Lluís Permanyer, que va rebre ahir de forma més que merescuda el premi Nacional de Periodisme Cultural, hauria pogut escriure els seus 80 llibres i hauria buidat manualment en fitxes més de 3.000 llibres de Barcelona, si hagués fet tota la seva carrera periodística en aquesta època tan convulsa que vivim. L’era digital que ens assola és el gran enemic de la concentració. Qui més qui menys viu pendent del telèfon mòbil i els avantatges que ofereix es transformen moltes vegades en inconvenients per la dependència que genera. A la secció de Societat plantegem avui el debat sobre si els treballadors són menys productius que abans per culpa dels centenars de notificacions que reben de les seves aplicacions. El que es guanya en temps i usabilitat, es perd segurament en capacitat de concentració.
Facin-se vostès mateixos la prova o mirin el seu entorn més pròxim. Que difícil que és llegir pausadament un llibre si contínuament tamborinen les entrades de missatges que busquen una resposta immediata.Lesgeneracionsmésjovesquehancrescutenelmóndigital ja s’han acostumat a aquest ball de pantalles. No és estrany que vegin qualsevol programa de televisió amb el telèfon mòbil a la mà desplaçant la vista d’una pantalla a l’altra parant poca atenció, amb tota seguretat, a l’una i a l’altra. Els qui podrien desenvolupar una tesi doctoral sobre aquesta qüestió són tots els docents per a qui aconseguir l’atenció dels alumnes en la matèria que expliquen és un fet miraculós. Acostumats a desconcentrar-se contínuament, és molt habitual que la ment es despisti i no segueixin l’explicació de forma atenta.
El futur ens ofereix encara més gadgets per convertir les nostres vides en una contínua alteració, on cada vegada és més difícil mantenir la ment concentrada en un únic tema i durant molt de temps. Al final, com en tantes altres coses, es tracta que cadascú es posi els seus límits i no es deixi arrossegar per la dictadura digital. Hi ha moments per a tot. I el que no pot ser és que visquem esclaus de les aplicacions. Dit això, els admeto el meu fracàs: no he aconseguit evitar llegir desenes de notificacions que han anat arribant mentre escrivia aquest article. SOS!