La Vanguardia (Català-1ª edició)
El superpoder que amarga Biden
El Suprem es reafirma com a fre i contrapès conservador a les polítiques del líder
En dues setmanes el Tribunal Suprem dels Estats Units ha fet més coses que el president de la nació en un any i mig. Fet... o desfet, segons com es miri.
Primerament, el dijous 23 el tribunal va decidir ignorar el dol nacional per les últimes matances en tirotejos massius i va ampliar el dret dels ciutadans a portar armes pel carrer perquè va eliminar les restriccions que alguns estats imposaven per durles a qui no demostrés tenir una causa justificada. Després, el divendres 24 va suprimir el dret a l’avortament que la mateixa institució havia consagrat 49 anys en la sentència del cas Roe vs. Wade. I el dijous 30 va desposseir el Govern de la facultat de regulació general en la reducció de gasos d’efecte hivernacle: un cop dur per a la lluita contra el canvi climàtic, que Joe Biden prova d’encapçalar al món.
Les tres sentències van tenir com a denominador comú l’aprovació per la aclaparadora majoria conservadora de 6-3: una hegemonia que l’expresident Donald Trump va treballar a consciència, primer mitjançant el bloqueig durant gairebé un any d’un nomenament que corresponia a
Barack Obama i que havia reservat per a l’actual fiscal general, Merrick Garland, i després amb la designació de tres jutges ultraconservadors disposats a tombar la lliure interrupció de l’embaràs.
Mentre el Suprem li dona bufetades, Biden ni tan sols ha pogut tirar endavant els seus projectes estrella, tret del paquet d’estímuls contra la pandèmia per 1,9 bilions de dòlars i el pla d’infraestructures d’1,2 bilions amb el suport dels republicans. El mandatari no vol perdre la lluita i s’esforça per aprovar un programa important de despesa social i mediambiental, revertir amb una altra llei l’anul·lació del dret a l’avortament, contrarestar igualment les legislacions estatals que erosionen el dret al vot i desenvolupar una reforma migratòria que realment el diferenciï de les polítiques xenòfobes del seu antecessor. Però, a menys de cinc mesos per a unes eleccions de renovació de les Cambres a mig mandat que no semblen gaire favorables per als demòcrates, les possibilitats d’èxit del governant en totes aquestes matèries semblen mínimes.
El Tribunal Suprem, amb seu a Washington, és un dels òrgans judicials més poderosos del món, a més de l’únic que té rang federal previst a la Constitució del país. Els nou membres tenen mandat vitalici, tot i que òbviament poden renunciar-hi o retirar-se. I no només ocupen la jurisdicció superior en tots els ordres, sinó que exerceixen com a tribunal constitucional i actuen com a braç legislatiu mitjançant la producció constant de jurisprudència. No en va nombroses normes fonamentals que actuen com a lleis porten el nom d’algun procediment resolt pel tribunal, com per exemple el cas Roe v. Wade del 1973.
Ara, arran d’unes decisions d’alt valor social i forta càrrega ideològica, que en casos com els de l’avortament i les armes xoquen amb l’opinió majoritària dels ciutadans, el superpoderós Suprem té una crisi de legitimitat. En paraules del professor de Ciències Polítiques especialitzat
Amb la majoria de 6-3 a favor de la dreta, el tribunal, modelat per Trump, passa una crisi de credibilitat
Les últimes sentències reobren una guerra de poders que es remunta a l’era del ‘new deal’ de Roosevelt
en la qüestió i autor del llibre The Supreme Court in a separation of powers, el tribunal s’ha convertit en “una institució que fa la llei en lloc d’interpretar-la”, en un “actor principal en la promulgació de polítiques” internes i, en definitiva, en el que molts veuen com “la branca més poderosa de l’Estat”, tot i que no hauria de ser-ho.
La imatge pública del tribunal és la pitjor dels últims 50 anys, segons les enquestes anuals de Gallup. A l’última, feta abans de la impopular sentència de l’avortament, hi consta que només un 25% dels adults del país té “molta” o “força” confiança en el tribunal: un índex molt inferior al 36% de l’any passat i 5 punts per sota del mínim anterior, registrat el 2014.
El debat sobre el desmesurat poder dels 9 magistrats del Suprem no és nou. Totes les organitzacions cíviques i polítiques del país no adscrites a l’extrema dreta o al sector ultraconservador i ultraliberal dels republicans tenien enceses les alarmes des d’abans de les decisions sobre armes, avortament i clima.
A l’agost, el tribunal va anul·lar la moratòria de desnonaments d’inquilins que els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) havia imposat en comtats amb alts nivells de transmissió de covid. El departament governamental havia adduït que els desallotjaments massius exacerbarien la propagació de la pandèmia. Però la majoria conservadora del Suprem va prioritzar els drets de propietat de les agències immobiliàries recurrents i va considerar que els centres s’havien superat en les seves funcions. Els mateixos sis jutges que un any després farien valer la seva hegemonia per liquidar diferents conquestes demòcrates van argumentar que el Congrés, quan va legislar sobre els CDC, no havia volgut donar-los tant poder.
I aquest va ser també l’argument que els magistrats conservadors van fer servir a la sentència en què divendres van establir que l’Agència federal de Protecció Ambiental (EPA) no té autoritat per regular amb caràcter general les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Aquesta resolució, amb el precedent dels CDC i altres semblants contra diferents agències del Govern, obre la veda contra el poder regulador de l’Executiu a través dels òrgans especialitzats. I reactiva la vella batalla dels grups d’interès econòmic, empresarial o financer contra les limitacions al sector privat per part de l’Estat, encara que sigui per defensar el bé comú.
La pugna es remunta als temps del new deal, quan els atacs del Suprem al nou Estat administratiu van dur Roosevelt a una temptativa d’ampliar el tribunal per, mitjançant el nomenament de nous jutges favorables als seus plans, frenar l’ofensiva judicial contra l’administració. No ho va aconseguir.
Joe Biden, que ha qualificat de “terribles i devastadores” les últimes decisions del tribunal, descarta intentar ampliar-lo. Accepta continuar jugant amb les cartes que li han tocat, tot i que sap que les partides contra el Tribunal Suprem les té perdudes. ●