La Vanguardia (Català-1ª edició)
Petro ofereix a Biden una alternativa a la guerra contra la droga a Colòmbia
Els republicans i el Pentàgon no admeten que l’estratègia cronifiqui el conflicte
A les valls tropicals del Cauca – sembrades de cafè, iuca, canya de sucre, banana i, cada vegada més, coca– tots coincideixen amb Gustavo Petro que cal un canvi de pla. Dissenyada a Washington i finançada amb uns 13.000 milions de dòlars del pressupost federal dels Estats Units, l’estratègia antinarcòtics a Colòmbia no ha donat resultats. Després de dues dècades d’operacions militars, l’extradició als EUA de centenars de narcotraficants i l’ús de químics per erradicar els cultius de coca en zones com el Cauca, la coca creix i la violència també.
“Els cultius il·lícits tornen a trepitjar molt fort aquí”, diu Richard Morales, representant del poble misak, un de la desena d’ètnies indígenes al Cauca, al sud occidental de Colòmbia. Des del 2010, la superfície a Colòmbia dedicada a la coca ha pujat de 75.000 hectàrees a 250.000 hectàrees. “Cal donar suport a la producció d’altres cultius com el cafè perquè el camperol pugui canviar”, afegeix. Els camperols del Cauca han protestat contra l’ús de químics tòxics, com el glifosat, ruixats des d’avions, pels danys a la salut i al medi ambient, així com la destrucció d’altres cultius.
La política de substitució de cultius il·lícits mitjançant suports al camperol és exactament el que es va pactar en l’acord de pau entre el govern de Juan Manuel Santos i la guerrilla de les FARC, firmat a l’Havana el 2016. Però, després de la victòria del no en el plebiscit del 2016, implementar els elements més importants de l’acord –com la reforma agrària i la legislació de terres camperoles– no va resultar políticament convenient al president conservador Iván Duque ni al seu padrí polític, Álvaro Uribe. Tampoc no va convenir a Donald Trump, que buscava vots “anticastrochavistes” a Florida.
La victòria de Gustavo Petro crea una oportunitat històrica per canviar d’estratègia. Seguint al peu de la lletra l’acord de pau, Petro s’oposa a l’erradicació forçosa dels cultius il·lícits i defensa un programa de suport al camp mitjançant crèdits subvencionats, cursos de formació i el reconeixement dels títols de propietat de la terra. Rebutja la fumigació i insisteix que “no es pot criminalitzar qui conreï coca; cal mirar-ne les causes”. S’oposa també a l’extradició dels narcos als EUA, optant pel seu processament a Colòmbia.
Així mateix, l’informe final de la Comissió de la Veritat, creada en el marc del procés de pau, que va ser presentat dimarts a Bogotà, critica l’estratègia militar i assenyala que “la guerra contra les drogues s’ha convertit en un factor de persistència del conflicte”, insisteix l’informe, elaborat després d’entrevistes amb 30.000 víctimes de la violència. Malgrat el desarmament de les FARC, Colòmbia manté 500.000 efectius policials i militars, dues vegades més que el Brasil, la població del qual és quatre vegades gran.
Hi ha algun indici que l’administració Biden vol respondre positivament. “Cal desnarcotitzar l’agenda”, va dir Juan González, el director responsable d’Amèrica Llatina del Departament d’Estat en una entrevista al diari colombià El Tiempo. Fins ara, “l’únic criteri d’èxit ha estat el nombre d’hectàrees erradicades i d’extradicions (...) Cal parlar d’alguna cosa més que drogues”, va dir. En lloc de la fumigació, el número dos de González, Brian Nichols, va defensar “promoure un desenvolupament alternatiu (...) en les comunitats rurals”. Alhora, el desig de Petro que sigui mitjançant suport a l’economia camperola i a les energies netes podria complementar l’estratègia mediambiental de l’administració demòcrata i la seva política de defensa de l’Amazònia. Els dos presidents van qualificar de prometedora la conversa que van mantenir telefònicament dimarts.
Però segons analistes a Bogotà i Londres, els poders polítics i militars a Washington es resistiran a abandonar la guerra contra la droga. “Mantenir la droga com a prioritat ha permès justificar la presència de les set bases militars a Colòmbia, una incidència dels Estats Units molt forta en la policia colombiana, i l’ensinistrament d’unitats de lluita antinarcòtics per a l’Amèrica Central i Sud-amèrica –va dir Ricardo Vargas, de la Universitat de Bogotà–. Al Departament de Defensa a Washington no volen canviar-ho”. Aquesta reticència va quedar clara en un esdeveniment dies abans de les eleccions colombianes en el Consell Atlàntic , un poderós think tank de Washington. “Els EUA han de professionalitzar les forces armades i la policia colombianes (...) Colòmbia necessita més forces militars i policials que abans “, va afirmar David Petraeus, exdirector de la CIA.
Tant a Washington com a la cúpula militar colombiana es considera crucial el manteniment de les operacions militars contra les “dissidències” de les FARC, que s’han negat a deixar les armes, així com paramilitars d’ultradreta com el Clan del Golfo, tots ells ficats en el negoci de la cocaïna.
Petro vol obrir ja negociacions amb l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) i les faccions de les FARC, disposades a desarmar-se. Així mateix, pretén una profunda reforma de la seguretat començant per la policia, la gestió de la qual serà traslladada des del Ministeri de Defensa al d’Interior. “La penetració dels Estats Units en l’exèrcit i la policia és un tema urgent per a Petro”, va dir Oscar Guardiola Rivera, del Birkbeck College, a Londres. “Després de l’explosió social del 2021, la gent vol una reforma de la policia i l’exèrcit”.
Les eleccions legislatives als EUA al novembre, i concretament les de Florida, no ajudaran que Biden doni suport al nou pla de Petro. La decisió de l’administració demòcrata de retirar les FARC de les llistes de terroristes ja va desencadenar una onada d’atacs republicans a Florida. Congressistes a Miami, com Marco Rubio o Mario DíazBalart, defensen més militarització i més fumigació. Iván Duque ha anunciat que aprofitarà el mes llarg que li queda a la presidència per ruixar amb glifosat milers d’hectàrees a Catatumbo, a l’est del país. ●
El president electe aposta pel suport als camperols i la substitució dels cultius de coca
Petro vol reformar l’exèrcit i la policia, molt influïts pels EUA, després de l’esclat social del 2021