SUN CHUNLAN

La vicepresidenta xinesa ha estat la cara visible de la lluita contra la covid i és una defensora a ultrança de la tolerància zero

volucionari pròxim a Mao Zedong, Sun va néixer en una família sense connexions amb el poder. Natural de la província del nord Hebei, pròxima a Pequín, va treballar durant anys en una fàbrica de rellotges mentre va anar escalant llocs en el PCX. El 2009 va ser nomenada cap del partit a la província de Fujian, i el 2012 la van transferir a Tianjin, gran ciutat portuària pròxima a la capital. Aquell any també es va convertir en una de les vuit dones que ingressava al politburó des de la fundació de la República Popular de la Xina el 1949.

Però el seu èxit no amaga la realitat de les dones a l’alta política xinesa, en què la seva presència és testimonial: tot just un 5% en el comitè central, i cap en tota la història del comitè permanent, òrgan de poder màxim. Segons els analistes, en aquest selecte club hi han ingressat companys amb un expedient menys notable que el de Sun. “El sistema ha estat extremament injust amb ella”, va resumir a Bloomberg l’expert en l’elit xinesa Victor Shih.

Aquesta invisibilitat entre les elits contrasta amb la rellevància de les dones durant les pandèmies. L’anterior crisi del SARS, la pitjor epidèmia viscuda a Àsia abans de la covid, va ser gestionada per “la dama de ferro” Wu Yi, predecessora de Sun. Va ser una doctora, Zhang Jixian, qui va alertar a Wuhan que uns misteriosos casos de pneumònia atípica podien deure’s a un nou patogen; i va ser una epidemiòloga i general de l’exèrcit xinès, Chen Wei, de les primeres a desembarcar a la ciutat per desenvolupar un equip de detecció més ràpid i precís. ●