La Vanguardia (Català-1ª edició)
“President, per l’esquerra!”
Sánchez s’aferra a la legislatura i ERC ha decidit assumir riscos i explorar si hi ha cap camí per transitar amb el PSOE. No és tornar a començar: hi haurà un ‘deadline’ per evitar quedar atrapats abans de les municipals.
President, per l’esquerra!”. L’avís que va rebre Pedro Sánchez dilluns a Barcelona amb el president de la Generalitat al seu costat hauria sonat a estratègia de spin doctor si no fos perquè qui llançava l’alerta era Joan Laporta,
que exercia d’amfitrió al túnel dels vestidors del Camp Nou. “El Barça surt per l’esquerra”... Sánchez i Pere Aragonès
van corregir la seva trajectòria i van saltar a la gespa. El president del Govern espanyol va sortir per empatar. La relació entre tots dos ha passat de ser fluïda a ser disfuncional, en espera d’una trobada que vagi més enllà de la cortesia institucional. Aragonès no ha defugit mai una foto amb Sánchez, però les seves maneres temperades no pressuposen cap desglaç.
Després del càstig electoral autoinfligit a Andalusia, a Sánchez i al PSOE els tocava “prémer l’accelerador” per avançar per l’esquerra: pròrroga del pla anticrisi, xec energètic, llei trans... Per l’esquerra greixa la relació amb Unides Podem, i ho intenta amb els socis de legislatura, tot i que ERC es resisteix tant pel que fa a la llei de Memòria Històrica com quant a la llei d’habitatge. Es gira full a les crítiques a casa pels morts a la tanca de Melilla amb les lloances internacionals dels socis de l’OTAN. I roda el món i torna al Born, perquè el front intern és inestable i augmentar la despesa en defensa té una difícil digestió i el lliga a la dreta.
Sánchez s’aferra a la legislatura i ERC ha decidit assumir riscos tot sol. Explorar si encara existeix algun camí per transitar amb el PSOE perquè l’estratègia llançada pels republicans el novembre del 2017 no col·lapsi. Malgrat l’absència de menú a la taula de diàleg, del cas Pegasus, de la falta d’execució de les inversions, de la infidelitat amb la llei de l’audiovisual... “Ens necessiten més que mai”, insisteix
ERC i, per tant, l’objectiu dels equips de Félix Bolaños i Laura Vilagrà és comprovar què pot aportar el nou diàleg.
No és un tornar a començar, la confiança està trencada i ERC necessita, ara sí, un deadline per no quedar atrapat abans d’unes eleccions municipals en què ha assenyalat el PSC com a contrincant. Amb la cimera de l’OTAN superada, les oficines de Sánchez i Aragonès busquen data per a una trobada que hauria d’anar precedida d’algun acord sobre la denominada “desjudicialització”. No tot se centra en les causes pendents dels líders independentistes, sinó, sobretot, en les que afecten desenes de càrrecs i excàrrecs de l’administració de passades legislatures i que s’instrueixen als jutjats 13 i 18 de Barcelona.
L’advocacia de l’Estat és als dos jutjats i apuntala la investigació per malversació, tot i que el que es reclami a algun imputat siguin 300 euros i no hi hagi cap perjudici a l’administració general de l’Estat. Un pas al costat deixaria el fiscal i Vox tot sols a l’acusació i podria considerar-se un gest a favor de la no imputació de molts dels investigats. A l’actual causa oberta al Tribunal de Comptes, l’advocacia de l’Estat va deixar passar el termini sense presentar demanda i, tot i que es va vendre com a part de l’agenda del retrobament, el cert és que, ja pel 9-N, Margarita Mariscal de Gante va admetre que no hauria d’haver-ne estat mai part acusadora.
La congelació de les relacions entre el Govern central i la Generalitat no pot cronificar-se i ERC continua ocupant espais per incompareixença dels seus socis. Dilluns no hi havia representació postconvergent de primer rang al sopar de la PIMEC al Camp Nou, i els consellers continuen eludint la relació amb ministres i secretaris d’Estat, cosa que deixa en mans d’ERC la presència pública en fòrums tradicionalment lligats a Convergència.
ERC avança amb Junts i busca el nou perfil. El TSJC posa en perill la carrera de Laura Borràs a les portes del congrés del partit i un judici per la seva gestió al capdavant de la ILC podria produir-se prop de les municipals. Junts defensa la seva presidenta i la direcció d’ERC es debat entre marcar perfil o deixar que els fums de Borràs se sufoquin amb fets. Després del cas Juvillà, arriba l’anul·lació del vot delegat de Lluís Puig, diputat del Parlament des de Brussel·les i, després, la seva pròpia suspensió. Corrupció i repressió rimen però no són sinònims i ni tan sols a Junts no hi ha unanimitat sobre si la caiguda de Borràs per falta de suport d’ERC justifica sortir del Govern. Aragonès basteix ponts i també pot mirar a l’esquerra.