Fa calor perquè és estiu

Fa un fred que pela!”... Any 2014. A la televisió, que jo mirava distretament en un hotel novaiorquès, apareixia un míting en algun estat del nord del país, on, efectivament, feia fred. Però, què deia aquell irresponsable? “On és l’escalfament global?”, clamava, fregant-se com per entrar en calor. “Que vingui d’una vegada, que ens estem glaçant!”... Aquell home, no havia llegit els informes científics? Com podia ser tan ignorant? Qui era, per cert? Un milionari, pel que sembla, un nou-ric groller. On anava amb aquells gestos histriònics, aquell ridícul tupè ros platí? I per quins set sous estava fent un míting? Pretenia que el votessin per a alguna cosa? Òbviament, ningú no el votaria, perquè tothom sap –em vaig dir a mi mateixa– que el canvi climàtic existeix, es deu a l’acció humana i és gravíssim. Al cap de tres anys, 60.541.308 nord-americans van convertir, amb els seus vots, aquell senyor amb tupè en president dels Estats Units.

Cal reconèixer-ho: el que vol molta gent a qualsevol preu no és frenar el canvi climàtic, sinó oblidar-se’n. Negar-lo, minimitzar-lo, mirar cap a una altra banda. I ho estan aconseguint. Quan fa poc hi va haver al nostre país onades de calor veritablement excepcionals, es va parlar molt del com, on i quan –quants graus, en quins anys, quins rècords s’estaven batent, quants litres d’aigua cal beure...–, molt poc del perquè. Amb els incendis, si fa no fa igual.

Hi ha polítiques i polítics –d’esquerra– que sí que assenyalen la realitat del canvi climàtic i la irresponsabilitat monumental de no actuar. I llavors, què els contesta la dreta? Se’n riuen, com Trump. Els diuen qualsevol cosa: que fa calor perquè és estiu, que ja se sap que l’esquerra només vol enredar i sembrar zitzània... Saben perfectament el que passa, però només els importen les seves coses: el seu aire condicionat, les seves vacances en llocs frescos, la seva carrera política; tant els fan totes les altres coses: els pobres, la gent d’altres països, fins i tot els seus nets. Aquella vegada amb Trump, vaig pensar que era ignorància. Ara estic convençuda, ai, que és cinisme. ●