Putin vist per Albright

l’acte més atroç del feixisme, l’Holocaust”.

Estudiant brillant a Wellesley (com Hillary Clinton) i a Colúmbia, es graduà en Ciències Polítiques, fou docent i assessorà els presidents Carter i Clinton. Amb aquest últim fou ambaixadora a l’ONU i secretària d’Estat. Feminista sense fissures, forta de caràcter i segura de maneres. Així explicava un conegut pols amb el general Powell: “Tots dos érem nous al càrrec i Powell era aquell home gros i guapo que venia en uniforme amb medalles de banda a banda, que explicava molt bé les coses que es podien fer i que no volia utilitzar mai la força. I al final li vaig dir: ‘General Powell, per a què està reservant tot aquest exèrcit?’. I es va enfadar molt amb mi”.

Va dedicar a Putin un capítol del seu llibre, titulant-lo “L’home del KGB”, en el qual deixa clar que el va calar. “Putin –escriu– és baix, citrí i tan fred que sembla un rèptil”. El seu pare era de la policia secreta de Stalin. Putin es presenta com “el més pur i brillant exemple d’una educació patriòtica i soviètica”. Nerviós i superactiu, va canalitzar la seva energia cap a les arts marcials i es va fer agent del KGB als 23 anys. La caiguda del Mur l’agafà a Berlín, on va tenir clar que els soviètics “ho van deixar caure tot i van marxar”, raó per la qual li “resulta vergonyós el que ha passat al seu país i vol restaurar tant sí com no la seva grandesa”. Per a aquesta refacció nacional (imperial) russa, Putin no s’ha lligat a cap ideologia. Vol representar tota la nació, perquè ara, fora de combat el comunisme, l’única arenga possible per a un dèspota rus és el nacionalisme. Es val per a això del manual de totalitarisme de Stalin i, en aquest marc, Putin mateix supervisa el Servei Federal de Seguretat, substitut del

L’única arenga possible avui per a un dèspota rus és el nacionalisme

KGB. Per això resulta sospitós que algunes persones que l’han criticat hagin estat empresonades per càrrecs dubtosos o assassinades en circumstàncies fosques. Així mateix, que Rússia hagi estat pionera a utilitzar les xarxes socials com a arma és un reflex de l’experiència de Putin al KGB, on la difusió d’informació falsa era un art. Així es produí la ingerència a favor de Trump a les eleccions del 2016.

El 1991, en caure l’URSS, el ministre d’Afers Exteriors de Ieltsin va advertir el secretari d’Estat James Baker: “Si Ucraïna se separa hi haurà conseqüències impredictibles: tindrem el problema de les relacions russo-ucraïneses, l’estatus de Crimea i la conca del Donetsk. I la regió d’Ucraïna oriental també serà una qüestió difícil”. Aquí rau el programa de l’acció exterior de Putin. El 2014, amb Ucraïna esvalotada i el món distret pel que succeïa a Síria i l’Iraq, Putin es va annexionar Crimea. Era el principi. L’actual guerra d’Ucraïna és un pas més. Fins quan?

El ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, presumeix que avui estem en un ordre mundial postoccidental que beneficia Rússia. Serà si la Xina vol. A més, Putin té els peus de fang. L’economia russa, robusta al començament del seu govern, continua al darrere de la italiana o la canadenca, i no presenta aparences de millora. La lliure empresa i els inversors estrangers estan minvant. I mentrestant, la població russa pateix un procés d’envelliment. De l’aristocràcia tsarista a la nomenclatura comunista, i d’aquesta a l’oligarquia putinesca, Rússia encara no ha conegut la força creadora de la llibertat. ●