La marillufa Irene Montero

Si us passa pel cap dir que no us sembla bé la llei trans d’Irene Montero perquè creieu que potser un adolescent pot penedir-se, quan sigui adult, d’haver fet la transició tan aviat, tan ràpid i sense assessorament psicològic, us trobeu a les xarxes amb orelles de burra i rètols d’homòfoba i terf. Perquè existeix la disfòria de gènere, però només una petita part dels nens amb conductes típiques del gènere contrari són transsexuals. Ja sabem que el feminisme tradicional, el de senyores grans, és carrincló, i el que mola avui dia és l’ortodòxia trans segons la qual soc el que dic que soc.

Esclar que hi ha coses que servidora no entén. Em sol passar amb Irene Montero, segur que per incapacitat meva, perquè observo que alguns col·lectius l’adoren i la consideren la gran activista pro drets del món mundial i la millor ministra de la història d’Espanya. Potser és així. O no. Escarafalls ideològics hi van, escarafalls ideològics en tornen, el que sí que serà interessant és comprovar fins on aguanta Unides Podem sense trencar amb Pedro Sánchez ni trair els seus principis amb el que passa a Melilla, el Sàhara, la despesa militar, l’OTAN...

Si ha demostrat alguna cosa aquesta setmana la responsable d’Igualtat és que domina l’art del desdoblament. No només el polític, també el lingüístic. “Nunca más un país sin vosotras, sin vosotros, sin vosotres”, va repetir durant la presentació del projecte de llei trans sobre autodeterminació de gènere. El text, recordem, ha estat aprovat pel Govern espanyol tot i les no pas poques topades de Montero amb les sòcies socialistes, i ja veurem com acaba després del seu pas pel Congrés.

Una altra habilitat de la ministra. Fa temps que el postureig va deixar de ser exclusiu d’adolescents d’Instagram per convertir-se en marca Podem. Fidel a aquest principi, a aquest sí, Montero va fer un pas més per l’Orgull de partit i es va marcar un què carai a la samarreta que portava sota l’americana durant la roda de premsa. Com que cal ensenyar més que no pas suggerir, que d’això tracta el postureig, una cop va acabar la compareixença, la ministra es va treure l’americana per als seus fans a Instagram, es va fer la foto, la va pujar al seu compte i va escriure: “Sempre una marillufa de confiança”.

Quan vaig veure el post, confesso que vaig córrer cap a Google, al DIEC, a les xarxes i a la meva veïna del segon, perquè entre les moltes coses que no entenc hi ha això. Mari... què? Us estalvio el resultat de la recerca, lector, i us convido que la feu. És més emocionant. Gairebé tant com debatre sobre el sexe fluid dels àngels, que serà el que vindrà. Temps al temps.

@i_mon0ero_