La passió de la Graça

L’activista moçambiquesa Graça Machel es va mig disculpar ahir per ser apassionada, per reclamar amb vehemència que s’acabin les desigualtats. La que va ser ministra de Cultura i Educació del país africà es va erigir en la ponent més aplaudida, en l’acte de celebració del vint-i-cinquè aniversari del programa de Cooperació Internacional de la Fundació La Caixa, celebrat a CosmoCaixa. Machel va fer un discurs sincer, empàtic, que hauria de fer pujar els colors a més d’un, en què la paraula inequitat va ser la que més va sonar. “Només un 16% dels africans han completat la pauta de vacunació contra la covid comparat amb més d’un 70% dels residents a la Unió Europea. Aquest desequilibri és inacceptable. Tots els éssers humans tenen el mateix valor, no importa la loteria geogràfica del seu lloc de naixement”, va proclamar.

Al seu costat, el president de Desenvolupament Global de la fundació Bill&Melinda Gates, Chris Elias; Pedro Alonso, expert en Salut Global, i Seth Berkley, director de l’Aliança Gavi, assentien amb el cap. I Machel continuava comentant xifres vergonyoses. “L’Àfrica registra un 25% de la demanda global de vacunes però produeix menys d’un 0,1% del subministrament mundial. Avui, un 99% de les dosis han de ser importades. L’autonomia en la inoculació i en la capacitat de fabricació són fonamentals per millorar el desenvolupament i alimentar les economies del continent”, va dir a un nombrós auditori format per professionals de l’àmbit de la salut i el desenvolupament, entre els quals hi havia el director general de la Fundació La Caixa, Antonio Vila Bertrán, i la responsable de l’àrea Internacional, Cristina de Borbó.

Machel va recordar el que és una obvietat, la quimera d’aconseguir molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en el llindar del 2030. Sense la transformació radical de les infraestructures sanitàries poc s’avançarà, va pronosticar. Seth Berkely va afegir que per estar preparats davant futures pandèmies i poder assistir a totes les poblacions és imperatiu tenir lideratges solvents i enfortir els sistemes de salut.

Bones intencions, però la llosa de la desigualtat s’ha tornat més pesada per la covid. Machel va recórrer a un estudi d’Oxfam per recordar que des de l’inici de la pandèmia les deu persones més riques del món van duplicar les seves fortunes, mentre s’estima que més de 160 milions d’homes i dones cauran en la pobresa.

La vídua de Nelson Mandela va apel·lar a l’esperança, però va visibilitzar la cruenta realitat d’un continent fuetejat per la sequera extrema, els conflictes bèl·lics i l’inassumible increment del preu dels cereals per la guerra a Ucraïna. L’amenaça de la fam plana sobre 49 milions de persones del Sahel i de la Banya d’Àfrica.

Tal com va recordar Pedro Alonso, cada any moren més de cinc milions de nens més petits de cinc anys per causes evitables, la majoria per malalties infeccioses. Des del 1997, la Fundació La Caixa, segons va indicar Vila Bertrán, ha aportat el seu gra de sorra per intentar revertir aquestes xifres, amb aliances amb IS Global, amb la Bill&Belinda Gates o amb Gavi, que s’ha traduït en la vacunació de més de vuit milions de nens. També ha donat suport al projecte Arida de l’Unicef, per a un diagnòstic millor i tractament de la pneumònia infantil, i amb l’Acnur ha treballat per mitigar les elevades taxes de la malnutrició més severa en camps de refugiats.

Més de cinc milions de pèrdues de vides humanes de nens cada any, segons les últimes dades disponibles de l’Unicef, del 2020, és una xifra inacceptable, però hi ha hagut un avenç. De les 93 morts per cada mil naixements del 1990 s’ha passat a les 37 del 2020, una reducció d’un 61%.

“Per què la societat ha normalitzat la desigualtat en tots els aspectes de la vida?”, va preguntar Machel. “Una inequitat que contribueix cada dia a la mort de 21.300 persones. I aquesta és una estimació conservadora de les víctimes resultants de la fam, d’episodis climatològics extrems a causa de l’escalfament, de l’absència d’atenció sanitària i de la violència contra les dones”.

La tragèdia de Melilla ha tornat a posar al centre del debat la violència contra alguns migrants i sol·licitants d’asil. A Machel li dol “la hipocresia de què som testimonis cada dia: veiem com es tracta amb decència i humanitat refugiats europeus que fugen de la guerra mentre que d’altres d’igualment desesperats d’altres parts del món són rebuts amb menyspreu en camps deshumanitzats”.

Diuen que les grans crisis són moments idonis per a canvis revitalitzadors. Aquesta és l’esperança.

Graça Machel: “Per què la societat ha normalitzat la desigualtat en tots els aspectes de la vida?”