La Vanguardia (Català-1ª edició)

Agafar és viure

Una dona amb lesió cervical recupera la mobilitat de la mà amb una transferèn­cia nerviosa

- Antoni López Tov r

Migdia de dijous. María Dolores Lorca, de 63 anys, conversa telefònica­ment amb La Vanguardia des de l’estació d’Albacete, una estona abans de pujar al tren cap a Barcelona, on ahir va ser sotmesa a una cirurgia pionera. “M’han dit que quedaré bastant bé”, explicava. “Per mi és un miracle que Déu m’hagi presentat aquestes persones”, afegia amb referència als doctors Francisco Soldado i Jaime Bertelli.

Fa quatre anys va caure per unes escales. Va perdre el sentit. No recorda res de l’accident, però les seqüeles romanen. Es va fer diverses fractures, a més d’una lesió medul·lar que l’obliga a anar amb crosses i li immobilitz­a la mà dreta. Es pensava que aquesta paràlisi seria irreversib­le, fins que al gener va conèixer

Soldado, cap del servei de Traumatolo­gia i Ortopèdia Pediàtrica a la clínica HM Nens, perquè va intervenir un dels seus nets de paràlisi braquial. Els cirurgians a Espanya que practiquen transferèn­cies nervioses a pacients amb lesions medul·lars per recuperar la mobilitat de les extremitat­s superiors es poden comptar amb els dits d’una mà. I Soldado n’és un.

Es tracta d’una tècnica ultramoder­na i escassamen­t invasiva, però d’alta complexita­t anatòmica i tècnica, explica el metge. La primera transferèn­cia nerviosa a un pacient tetraplègi­c al país es va practicar el 2020 a l’hospital General de Catalunya. Consisteix a extreure nervis de músculs que tenen les funcionali­tats en bon estat, però que poden ser sacrificab­les, i empeltar-los en el lloc d’un nervi que no funciona però que té importànci­a per a l’autonomia del pacient. Per exemple, s’extreu un dels dos tensors del canell per implantarl­os als nervis que tanquen els dits, i així es recupera la funció de subjecció de la mà.

Per a una persona amb tetraplegi­a, adquirir la capacitat de fer pinça i manipular amb una mà és un avenç extraordin­ari. “Implica passar de la dependènci­a total a ser independen­t. Poder menjar,

La tècnica, innovadora, consisteix a extreure nervis prescindib­les per reparar els que són necessaris

mantenir la higiene, mobilitzar... Un pacient em deia, emocionat: ‘L’única persona que té cura de mi és la meva mare. Quan desaparegu­i seré totalment dependent’”, explica Soldado.

Un 60% de les persones amb tetraplegi­a es pot beneficiar d’una transferèn­cia nerviosa. Pacients que poden moure l’espatlla, doblegar el colze i apujar el canell, però que tenen la resta paralitzad­a, poden adquirir funcionali­tat a les mans.El més innovador de la cirurgia practicada ahir a l’hospital HM Nou Delfos, a Barcelona, és que la pacient no pateix una tetraplegi­a, sinó una lesió cervical incompleta en les fibres nervioses situades al centre de la medul·la. Aquesta síndrome centremedu­l·lar o de Schneider és típica de gent gran que pateix la lesió en una caiguda. Com en el cas de María Dolores Lorca, van recuperant la mobilitat, excepte la de la mà.

Bertelli, que va descriure la primera transferèn­cia nerviosa el 2010, i Soldat estan formant cirurgians per estendre aquest tractament innovador. Després d’una intervenci­ó d’unes quantes hores, els doctors pronostiqu­en que la María Dolores recuperarà la mobilitat de la mà d’aquí un parell de mesos i no necessitar­à rehabilita­ció. ●

 ?? LORENA SOPENA / HM ?? Els doctors Bertelli i Soldado visiten María Dolores Lorca després de la cirurgia a l’hospital HM Delfos
LORENA SOPENA / HM Els doctors Bertelli i Soldado visiten María Dolores Lorca després de la cirurgia a l’hospital HM Delfos

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain