La Vanguardia (Català-1ª edició)
Desena denúncia arxivada contra Colau per falta de cas
El jutge desestima la denúncia per les subvencions concedides a entitats socials
Una vegada més, el jutge desestima una querella contra Ada Colau per la seva gestió al capdavant de l’ajuntament. El titular del jutjat d’instrucció número 21 va fer públic ahir una interlocutòria en què decreta l’arxivament d’una causa que investigava subvencions a entitats socials. La denúncia, presentada per l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica, era pràcticament idèntica a una altra que també es va arxivar, i és la vuitena presentada per grans poders econòmics o contra polítiques municipals que segueix el mateix camí.
En la seva interlocutòria, el jutge Ignacio Sánchez García-Porrero considera que la conducta suposadament delictiva atribuïda a Colau “no s’aprecia”, i tampoc als “documents, declaracions i proves fetes”. El text afegeix que la interventora municipal –va declarar com a testimoni– és una funcionària de carrera i, per tant, no és dependent d’una determinada adscripció política”.
L’alcaldessa va comparèixer ahir per lamentar que els denunciants aconseguissin el seu objectiu (“soroll i titulars”) perquè d’entrada sabien que no hi hauria condemna.
Aquesta querella ha aconseguit una mica més de recorregut, perquè al principi va ser arxivada pel jutge d’instrucció i l’Audiència de Barcelona va ordenar tornar a obrir-la per investigar els delictes de prevaricació i coaccions, i deixar aparcats els de tràfic d’influències, suborn, usurpació d’atribucions i negociacions prohibides a funcionaris.
“Han aconseguit llançar la idea que tots els polítics som iguals i corruptes”, va dir ahir l’alcaldessa. Darrere d’aquestes denúncies, va afegir, hi ha “grans poders fàctics”. “Qui posa aquestes querelles?”, es va demanar Colau. L’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica té la seva seu a la Diagonal de Barcelona i des del 2017 ha fet set publicacions al seu web. El primer va ser per anunciar-se, i l’últim, del gener del 2022, era per demanar diners als seus simpatitzants davant la (que auguraven) imputació d’Ada Colau. Per a aquest cas ja no en necessitaran.
Les vuit denúncies que anteriorment van presentar aquests sectors –i que s’han arxivat, tret d’una part d’una– van començar el 2018, amb dos escrits de la companyia d’aigües Agbar contra el regidor Eloi Badia, una per encarregar un informe que valorés els actius de la companyia, que el va acusar per delictes d’injúries i calúmnies, i l’altra, per publicar un article en premsa en què exposava dades econòmiques i comptables de la mateixa. En aquest cas, la demanda va ser per revelació de secrets, injúries i calúmnies.
La mateixa Agbar va demandar Colau, Badia i dues treballadores municipals el 2021 davant el Tribunal de Comptes per encarregar estudis sobre el negoci de l’aigua, ja que considerava que el govern municipal no era competent en la matèria. Es va arxivar parcialment, però continua viva la que considerava que era irregular subvencionar entitats com Aigua és Vida, la PAH o l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
La patronal Unauto-VTC també es va querellar contra Colau el 2019, per aprovar el reglament de l’AMB.
El 2021 els Advocats Catalans per la Constitució, a més de Colau, van afegir Jaume Asens, Gerardo Pisarello, Gala Pin, Vanesa Valiño, Laia Ortiz, Laura Pérez i Eloi Badia per les subvencions concedides a entitats com ara l’Observatori DESC, la PAH o l’Aliança contra la Pobresa Energètica per prevaricació, frau en la contractació, malversació, tràfic d’influències i organització criminal, ni més ni menys. Es va arxivar després de
“Han aconseguit llançar la idea que tots els polítics som iguals i corruptes”, opina l’alcaldesa
poques setmanes.
Les empreses Atir El Paral·lel i Inversiones Hoteleras Atir es van querellar contra la regidora Janet Sanz el 2018 per prevaricació per denegar la llicència d’un hotel a Drassanes. Es va arxivar perquè el tinent va actuar a partir de la normativa vigent.
Contra la regidora Gala Pin es va querellar el 2019 MK Premium, per dir a TV3 que en el cas d’uns pisos del Raval hi havia hagut “violència immobiliària”. El jutge va considerar que les seves paraules eren “certes” .
Des de l’àmbit polític, i igualment arxivades, hi ha hagut dues querelles més: una de Ciutadans i una altra de l’advocat Daniel Vosseler, que aspira presentar-se a les eleccions del 2023. Van tenir el mateix final. ●