La Vanguardia (Català-1ª edició)

Les joies més cares del cinema Un estudi valora deu peces mítiques que han aparegut a la pantalla gran

- Bar elona

El cinema transforma el que no és real en realitat. Però de vegades utilitza utillatge o accessoris autèntics. En el cas de les joies, algunes són tan cares que guàrdies armats les custodien durant el rodatge.

Una de les joies cinematogr­àfiques més recordades és el diamant blau de Titanic, punt d’inici i leitmotiv de la pel·lícula. El Cor de l’Oceà, de 56 quirats, va ser creat per Asprey & Garrad i inspirat en el diamant Hope (45,52 quirats). Al film s’hi diu que va pertànyer a Lluís XVI i que li van donar forma de cor després de la Revolució Francesa. La primera part és certa, la segona, no. El Hope està valorat en 475 milions i el custodia l’Institut Smithsonia­n.

La pedra de Titanic és un zirconi blau, molt menys susceptibl­e de robatori que el diamant real. Després de la pel·lícula, Asprey & Garrard en va fer un altre més impression­ant, amb un safir de 170 quirats i 65 diamants, que Céline Dion va portar als Oscars del 1998. Es va subhastar a favor de la fundació Lady Di per 17 milions de dòlars.

Una altra pel·lícula que gira entorn d’un caríssim collaret és Ocean’s 8 i el llueix Anne Hathaway. Es tracta de la rèplica d’un penjoll creat el 1931 per Jacques Cartier per al maharajà de Navanagar. Incloïa el diamant Queen of Holland (va ser de la reina Guillermin­a), de 136,25 quirats, envoltat d’altres brillants, entre ells un de verd oliva de 12 quirats. Aquesta enlluernad­ora cascada, la segona joia més cara recreada per a la pantalla gran, està valorada en 142,3 milions, segons el càlcul de la firma britànica Queensmith.

En algun moment la peça es va perdre, però per a Ocean’s 8, Cartier la va recrear amb els dibuixos originals. Al film es diu collaret Toussaint i s’explica que va pertànyer a Liz Taylor. L’original estava dissenyat perquè el lluís un home i, per tant, la rèplica es va reduir un 20% per adaptar-la al coll de Hathaway.

El tercer lloc és per al penjoll de Linnet Doyle (Gal Gadot) a Muerte en el Nilo (2022). Recrea el gegantí diamant groc Tiffany, valorat en gairebé 30 milions. Va aparèixer a les mines Kimberley de Sud-àfrica el 1877 i el gemmòleg George Frederick Kunz va trigar un any a fer-ne la talla coixí de 128,54 quirats i 82 facetes (24 més de l’habitual).

Si bé Gadot va portar una rèplica del diamant Tiffany a la fictícia lluna de mel pel Nil, tres dones han pogut lluir-ne l’original: Mary Whitehouse en una gala el 1957, Audrey Hepburn a les fotos promociona­ls d’Esmorzar amb diamants el 1961 i Lady Gaga per recollir l’Oscar per Ha nacido una estrella.

A la comèdia Cómo perder a un chico en 10 días, Kate Hudson lluïa una joia molt semblant al collaret de Gadot... amb una diferència substancia­l: el de Hudson és real i li va deixar la firma joiera Harry Winston. Es tracta d’un extraordin­ari safir groc de 51,94 quirats que penja d’un collaret de diamants de 84 quirats, batejat amb el nom de la ballarina Isadora Duncan. Es va vendre per 5 milions d’euros després d’aparèixer a la pel·lícula.

En general, l’equip de vestuari d’un film elabora els dissenys, però la joia Isadora era tan impression­ant que es va encarregar a Dina Bar-El un vestit de gala a joc amb el safir per a l’actriu.

Els diamants són els millors amics d’una noia, cantava Marilyn Monroe a la famosa Els senyors les prefereixe­n rosses ( 1953). Però el diamant que ha aconseguit fascinar tothom és el Lluna de Baroda, una gemma groga de 24 quirats que Monroe va lluir a la promoció del film de Howard Hawks. Queensmith el valora en més de 4,15 milions.

Durant 500 anys el diamant va pertànyer la família Gaekwad, maharajàs de Baroda (a l’Índia). Va ser enviat a Maria Teresa d’Àustria, però, després de la mort prematura de l’emperadriu (alguns la van atribuir a la mala sort de la pedra), va tornar als Gaekwad fins que el 1943 el va comprar el joier Meyer Rosenbaum, que el va deixar a Monroe. L’actriu li va dedicar una foto: “Per a Meyer, t’agraeixo l’oportunita­t de portar el Lluna de Baroda!”. Coincidènc­ia o no, després de lluir el diamant la carrera de Monroe va començar a trontollar. El Lluna de Baroda (4,16 milions), s’ha subhastat diverses vegades, sempre a compradors anònims.

El sisè collaret més car del cinema va penjar del coll de Keira Knightley. L’actriu és imatge de Chanel i, després de ser escollida per a l’adaptació d’Anna Karenina (2014), el departamen­t de vestuari va demanar a la marca francesa peces per al personatge. La firma va crear per a ella la col·lecció Chanel Haute Joaillerie. La peça més cara és el collaret Camelia Poudre, de gairebé 3 milions. És d’or blanc amb dos diamants de talla rodona i uns altres 683 que formen dues flors.

També cal recordar Angelina Jolie amb un vestit negre i un collaret quallat de diamants a The tourist. La joia és una antiga tiara del segle XX transforma­da en collaret. L’actriu el va subhastar amb d’altres joies el 2013 per re

El Cor de l’Oceà de ‘Titanic’ està inspirat en el diamant Hope, una de les gemmes més valuoses

Guàrdies armats van custodiar durant el rodatge el safir de Kate Hudson i els robins de ‘Pretty woman’

Marilyn Monroe va tenir l’oportunita­t de portar el cèlebre (i maleït) diamant groc Lluna de Baroda

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain