“Vaig ser la primera dona periodista que va començar a treballar com a reportera de Fórmula 1; jo mateixa em pressionava moltíssim”

les barreres”, afegeix Nira Juanco, periodista i subdirectora de Fórmula 1 a DAZN, que des del 2009 forma part de l’equip de retransmissions de la Fórmula 1 a Antena 3.

Laia Sanz assenteix al seu costat. Sens dubte, és una de les pilots espanyoles més mediàtiques i reconegudes. Sanz ha disputat durant 11 anys en moto el Dakar, el ral·li més dur del planeta. A més, va aconseguir la novena posició absoluta el 2015, el millor resultat de la història del Dakar aconseguit per una dona en moto. El 2021 ho va fer per primera vegada en cotxe. Una nova aventura que, tot i així, no la va fer deixar la moto definitivament, ni tampoc el trial ni l’enduro. El suport de la seva família ha estat la seva gran força. “Jo era petita quan vaig començar a córrer en moto. I ho feia amb nois. Per mi era una cosa molt normal. Crec que els meus pares van ser vitals perquè ens van educar en igualtat tant al meu germà, que és més gran que jo, com a mi. Ens van donar les mateixes possibilitats. Els meus pares em van animar a començar a competir. El xoc va arribar quan vaig dir que volia anar al Dakar, perquè era molt més perillós. Però ho han portat bé... amb til·les, però bé. Els agrada veure’m feliç”, diu Sanz, que a més també competeix amb Carlos Sainz amb Acciona a l’Extreme E, una revolucionària competició mixta de totterrenys 100% elèctrics.

Marta García és una enamorada de l’automobilisme. “Jo vaig començar competint en curses de kàrting quan tenia 10 anys. I sí que em sorprenia sentir comentaris molt masclistes d’alguns pares. Si veien que el seu fill anava darrere meu li deien: ‘Com pot ser que t’hagi guanyat la noia?’, i jo amb 10 anys pensava: ‘I per què no?’. A poc a poc he hagut de guanyar-me el respecte perquè soc una dona, tot i que no hauria de ser així”, explica la pilot valenciana, que el 2019 va participar en les W Series, en què va aconseguir una victòria i va finalitzar el campionat de pilots en quarta posició.

El 2021 no va poder participar en l’última cursa de la temporada. L’ansietat l’hi va impedir. “Crec que els homes no parlen tant de l’ansietat. En el meu cas, vaig decidir parlar-ne perquè considero que és una cosa que ha de deixar de ser tabú. Cal aprendre a canalitzar la pressió”, diu la Marta. “Jo sentia una pressió brutal quan vaig començar a dedicar-me al periodisme de motor. Però, sobretot, perquè me la posava jo mateixa, ja que quan va sorgir la possibilitat que fos periodista de Fórmula 1 cap dona a Espanya no ho havia fet abans. Jo sabia que rebria crítiques pel simple fet de ser dona. Sort que no hi havia Twiter, tot i que sí que existia Google i els comentaris de gent anònima”, conclou Nira Juanco.

Érem més feliços sense xarxes socials? “Potser sí”, conclouen les quatre ponents amb un somriure. Totes han decidit desactivar les notificacions de les xarxes socials. “Sempre hi ha el típic comentari d’un anònim que critica el teu aspecte físic. Però cal aprendre a riure-se’n i a transformar aquesta mala sensació en motivació”, diu Sanz, pilot pionera que va obrir moltes portes. “Jo soc més gran que les altres i era una bèstia rara. Això per als patrocinadors era una cosa bona. I tot i que ho he passat malament perquè m’ha tocat obrir camí, és veritat que en algun moment m’ha beneficiat”, afegeix la pilot de Corbera de Llobregat, respectada i admirada per totes les seves companyes, a qui els continua costant trobar patrocinadors. “No se’ns veu igual que a ells. Continua sent un món molt masculí”, diu la Sandra. “El cas de la Fórmula 1 encara és més complicat. Per competir en un campionat de Fórmula 3 potser necessites un milió d’euros, i això no ho paga qualsevol”, reflexiona la Marta.

També cal reflexionar sobre el canvi climàtic. Entre les competicions que vetllen pel medi ambient destaquen l’esmentada Extreme E i la Fórmula E. La missió fundadora de la Fórmula E era aconseguir un món millor i més net a través de curses de carrer per les ciutats més emblemàtiques del món i mostrar què és capaç de fer la mobilitat sostenible i d’aquesta manera portar els vehicles elèctrics a un primer pla. L’Extreme E és una revolucionària competició mixta de totterrenys 100% elèctrics que porta el campionat a cinc dels llocs més visiblement afectats pel canvi climàtic. També és la primera competició del motor totalment igualitària, està formada per equips mixtos en què el pilot i la pilot tenen la mateixa importància. Acciona, que va liderar el 2017 el primer equip que va completar el ral·li Dakar amb un vehicle 100 % elèctric, posa el seu granet de sorra a l’Extreme amb l’objectiu de

Campionats com l’Extreme E envien un potent missatge de conscienciació social

Acciona és una de les empreses que vetlla per la sostenibilitat i la igualtat

contribuir a la causa i que la societat sigui conscient sobre els efectes del canvi climàtic i la necessitat d’accelerar la transició cap a una economia baixa en carboni. “L’Extreme E és una competició molt interessant i innovadora que llança missatges molt potents. La joventut cada vegada és més conscient que cal enviar un missatge d’igualtat i sostenibilitat”, explica Laia Sanz, que participa en aquest campionat juntament amb Carlos Sainz gràcies a Acciona. “Hi ha deu equips. Tot el material viatja en vaixell. I pel que fa als equips de dos, independentment del gènere, tots tenim la mateixa importància. Cada pilot fa una volta. Aquest any, amb Carlos Sainz hem començat molt bé. Vam aconseguir amb Acciona la segona posició a l’Aràbia Saudita i esperem continuar així”, assenyala Sanz.

“Al món del motociclisme offroad encara anem endarrerits. Al trial també, perquè són una mica sensibles amb els canvis. Però m’han convidat a una cursa de motos elèctriques i tinc ganes de provar-ho”, diu Sandra Gómez. “Si em donessin l’oportunitat de participar en l’Extreme E, ho faria sense pensar-m’ho. Em sembla una competició molt interessant. Jo vaig participar en un ral·li de regularitat amb cotxes híbrids. Després també hi ha la Fórmula E, que també té la seva màgia. Cada vegada estem canviant una mica més per anar cap a un món més sostenible, i aquestes competicions hi ajuden molt”, afirma Marta García. “Sí, encara que no ho sembli, la Fórmula 1 també ha fet avançat en aquest sentit. Va començar el 2014 amb la introducció dels motors híbrids. Hi va haver certs detractors, perquè el so del motor tan característic dels cotxes d’F-1 no era el mateix. Però cal adaptar-se i tots ens hem acostumat al so nou. Ara, per a l’any 2030, es plantegen fer cotxes biocombustibles 100% sostenibles. També cal impulsar la creació de més punts de càrrega per a la gent”, diu Nira Juanco. “Tu vas al Senegal i, esclar, no hi ha punts de càrrega”, reflexiona Laia Sanz, que té un bon record de la seva primera participació en l’Extreme E el 2021. “Aquest any està sent més fàcil, perquè coneixem millor el sistema. Ara anirem a Sardenya i després ens queda Uruguai i Xile. Jo he estat a Sud-amèrica amb el Dakar, però mai amb l’Extreme E. Veurem què ens ofereix”, diu la Laia. Totes tenen clar que els països han de continuar avançant per millorar la sostenibilitat. “A mi, el país que em va cridar més l’atenció quan participava en l’Extreme va ser Groenlàndia. Independentment del podi que vam aconseguir, em va impactar moltíssim el desglaç que veies a causa del la contaminació”. “A mi, m’impressiona molt Romania per la quantitat d’escombraries que hi ha”, diu Sandra Gómez. “Cal començar a ser sostenibles cada dia”, reflexiona la Marta. Les tres pilots coincideixen que la societat està fent canvis en aquest sentit i el món del motor també ha de continuar millorant. ●