La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pogacar no coneix la por
Lampaert fa saltar la sorpresa i l’eslovè supera en 8 segons Roglic i Vingegaard, i en 49, Mas
Aigua, vent i molts nervis. Copenhaguen, ciutat on la bicicleta és una religió, va rebre el pròleg contrarellotge del Tour de França, amb un xàfec despietat que va dificultar moltíssim la tasca d’uns ciclistes que van acumular muntanyes de nervis davant l’infern nòrdic que se’ls va presentar el primer dia. Enmig del pànic generalitzat, va aparèixer una vegada més Tadej Pogacar (UAE) per fer senzill el que semblava impossible, per sobreposar-se a les condicions i, amb una bonica sobrietat, evitar tots els obstacles sense córrer excessius riscos, i malgrat això, avantatjar tots els seus rivals en la general. Només el tercer Jumbo, Wout Van Aert, esforçat i jugant-s’hi la pell en cada revolt, i el belga Yves Lampaert, ajudat per la millora de les condicions de l’asfalt, van poder batre el doble campió, i per això el de Quick-Step serà el primer mallot groc. Mentrestant, Enric Mas, l’esperança de Movistar, comença cedint 49 segons respecte al d’UAE.
Gran part dels equips va errar en les seves previsions meteorològiques. Van ordenar als seus millors corredors sortir com més aviat millor. Aquesta distribució asimètrica va fer que Primoz Roglic partís quaranta minuts abans que Pogacar, i no és clar que el de Jumbo sortís afavorit amb aquesta estratègia. Al contrari, el vent a favor els últims quilòmetres de l’etapa va semblar que ajudava els corredors que van sortir en la part intermèdia de la jornada. Va ser aquí quan Van Aert va trencar tots els registres, quan Pogacar, sense arriscar aparentment als revolts més perillosos, va obrir les primeres diferències amb els seus rivals en la general i quan l’italià Filippo Ganna, el gran fa
La cursa d’eliminació d’aquest Tour 2022 va arrencar amb una contrarellotge amb pluja. Un còctel perillós. El Tour es prepara durant mesos i es pot perdre en dècimes de segon, les que va necessitar Alejandro vorit de la jornada, va firmar un quart lloc meritori ateses les circumstàncies. Tots tres van estar en una distància de tot just sis segons, exemple de la igualtat vigent.
Per a Roglic la jornada va ser una nova batalla mental a superar. Una caiguda el va fer perdre les seves opcions l’edició passada i ha conviscut tot l’hivern amb aquesta obsessió. Les condicions d’ahir convidaven a buscar la seguretat, però aquesta vegada l’eslovè va arriscar i en va sortir indemne, almenys físicament. Els vuit segons que cedeix davant Pogacar són un mal menor en una etapa en què tots hi tenien molt més a perdre que guanyar. Vingegaard, el seu escuder, va calcar el seu temps en meta i, com era d’esperar, tots dos se situen en bona disposició
El doble ca per atacar el patró de la cursa. Pogacar, en canvi, va tornar a córrer amb la despreocupació que dona la joventut (23 anys), amb una autoritat que simbolitza els nous temps del ciclisme, en què els joves marquen un ritme mai vist. L’eslovè es va elevar sense més explicació que un poder ja redundant a la Grande Boucle. Quan l’etapa semblava que estava resolta, la carretera va començar a millorar fins a eixugar-se i va donar peu a la sorpresa. Aquí va aparèixer Yves Lampaert, també especialista contra el crono, per fulminar el Pujada d’Asnæs Indelukke Roskilde 202,2 km millor registre de Van Aert per cinc segons. A la meta el belga reconeixia la seva sorpresa per vestir-se de groc: “No esperava això”, va dir. És la quinzena victòria de la seva carrera, incloent-hi una a la Vuelta del 2017. Un altre que no va voler jugar-s’hi la pell el primer dia va ser el mallorquí Enric Mas. El de Movistar va pecar de prudència i va veure perjudicades les seves opcions després de cedir 49 segons respecte a Pogacar. Malgrat això, estava content: “L’únic que es podia fer avui era anar a assegurar, hem salvat el dia”, va sentenciar. ● L’absència de pluja a la part final va afavorir Lampaert, primer mallot groc de la cursa