La Vanguardia (Català-1ª edició)
Lliçó de Djokovic contra el seu deixeble
món.
Ni el vent que va fuetejar la pista 1 al començament ni la seva estrena en la tercera ronda el van distreure del seu objectiu. Havia estat incòmode contra Struff i irregular en algun moment contra Griekspoor, però contra Otte va tornar a sortir l’Alcaraz que domina els seus rivals, el que controla amb la seva dreta i s’adorna quan és necessari amb globus i deixades. La fase d’adaptació a l’herba ja està superada.
Els primers vuit punts del partit van ser seus, amb un break inclòs. Va ser només una presentació de l’exhibició que havia d’arribar. Va tenir una mínima badada en el sisè joc, on va concedir la primera i única oportunitat de trencament del partit, resolta immediatament amb una restada fallada del seu oponent. L’alemany no trobava la manera de fer-li mal, incapaç de trobar un forat, un cop que erosionés el murcià, un tità en tots els registres. Otte només se sentia a la mercè de l’huracà amb el seu potent servei, que el va treure d’un
Cada dia que passa
●
Novak Djokovic se sent amb més confiança sobre l’herba. Ahir va elevar el seu tennis per passar per sobre del seu compatriota Miomir Kecmanovic en menys de dues hores de joc (6-0, 6-3 i 6-4) i classificar-se per als vuitens de final del torneig britànic. Djokovic es va mostrar molt consistent i gairebé sense concedir oportunitats al rival, en aquest cas un tennista també de Belgrad, admirador seu des de petit. El següent rival serà Tim van Rijthoven, a Wimbledon gràcies a una wild card. conflicte en comptades ocasions. Un altre break, en blanc, va ser la rúbrica del d’El Palmar en el primer set. En menys de mitja hora, l’alemany es trobava pensatiu al seu banc a la recerca de solucions. No les va trobar. Els seus 1,93 metres es van empetitir encara més en el següent parcial. El de Colònia, d 28 anys, no tenia un respir, que també topava amb un excel·lent Alcaraz restant. Amb la pilota en joc, quan es hi havia un intercanvi, l’espanyol jugava al seu aire, tant des del fons com quan pujava a fer una volea a la xarxa. El número 7 del món va guanyar cinc jocs seguits en una segona mànega en què el seu rival es va haver d’acontentar amb salvar el zero en la seva casella. Amb un ace va donar pas a l’envit definitiu.
La seva joventut l’ha portat de vegades a relaxar-se quan es veu molt superior, una circumstància que no va passar ahir. Alcaraz, gairebé sempre rialler, va mantenir un rictus seriós, concentrat i convençut de fer un partit rodó. El tercer set va començar pels mateixos camins, una altra vegada amb break a favor del murcià, tot i que aquest cop amb menys brillantor i un tennis més efectiu. Otte va poder competir uns quants punts, que fins i tot va arribar a somiar amb un trencament en el quart joc, però va ser només un miratge. La sentència del deixeble de Juan Carlos Ferrero va arribar amb un altre joc restant en el setè joc, el sisè en el seu compte. 37 cops guanyadors i només 8 errors no forçats són la traducció numèrica del malson que va viure el germànic.
Amb el triomf ja al sac, Alcaraz per fi va somriure. “Probablement és el millor partit que he jugat en herba”, va dir davant d’una grada entregada el tennista més jove que ha arribat a la quarta ronda a l’All England Club, després de només cinc trobades com a professional en aquesta superfície, les suficients perquè Wimbledon ja s’hagi rendit al seu tennis. ●
“Probablement és el millor partit que he jugat en herba”, va dir el d’El Palmar davant d’una grada entregada