La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les ereccions impossibles
Les estadístiques marquen que a la tornada de les vacances és quan creix la pandèmia de separacions i divorcis. També després de les aturades laborals és quan són més visibles els anuncis en els mitjans de comunicació de les clíniques reparadores de les ereccions impossibles. És fàcil d’entendre. Un s’imagina el temps de festa com un festival de llum i de colors. Però tot just instal·lat en la destinació de platja hom descobreix que els merders del dia a dia també van pujar al maleter i hi continuen sent, només que dissimulats entre banyadors, cremes protectores i peix congelat servit i cobrat als xiringuitos al preu del fresc.
Així doncs, amb la tornada cap a l’ordinari és comprensible que hi hagi un exèrcit d’individus decidits a prendre-hi cartes per a benefici d’advocats i fabricants de pastilles de la passió.
Al Barça aquest any les vacances tampoc no li han anat del tot bé que diguem. La plantilla torna a la feina i la casa sense escombrar i l’escombra a l’armari. No és per desesperar-se, això és ben cert. Al capdavall, el mercat de fitxatges s’assembla a una partida de pòquer i les últimes mans sempre són les més decisives. Només s’ha de recordar que estem asseguts a la taula dels pobres i no juguem amb tota la baralla. Si la fortuna ens somriu pot ser que arribem a treure una parella, i si el destí s’esvera, fins i tot un trio. Però de la part baixa del pal. Els asos i les figures amb màxima projecció de futur es juguen en altres partides, no en la que disputa el Barça aquests moments.
Arriba el torn del descans per als aficionats. Ens n’anem amb l’esperança que les pròximes setmanes, entre onada de calor i onada de calor –el que tota la vida havíem anomenat estiu–, se’ns donaran a conèixer novetats amb què anirem construint l’àlbum de la pròxima temporada. Ens entregarem a les rutines habituals de cada estiu. Acceptar que els mitjans s’encarreguin de convertir jugadors dolents en bons, els bons en excel·lents i als excel·lents en extraterrestres. També a il·lusionar-nos amb els primers partits de pretemporada, fins a arribar a la conclusió que tenim equip, entrenador, junta directiva i fins i tot un original de Bansky a cada lavabo de l’estadi.
Després, a la tornada, encaixarem la realitat que ens toqui viure. Que serà millor o pitjor però en cap cas com l’havíem imaginat. I sabeu què? És una sort que sigui així, perquè aquesta incapacitat d’esbrinar ben bé del cert el futur que ens espera és el que fa de la vida un miracle, i del futbol, el millor dels passatemps. Prometem-nos a nosaltres mateixos que, passi el que passi, la temporada que ve intentarem passar-ho de meravella. Ja sigui perquè plorem de contents o perquè riguem per no plorar. I un consell, feu provisió de pastilles miracle abans de les vacances. Sabent què us passarà, no cal que espereu a la tornada.
Aquesta incapacitat d’esbrinar el futur és el que fa del futbol el millor dels passatemps