La Vanguardia (Català-1ª edició)
TOMBA I TOMBA “Però quin sagal!” A través d’‘El campeón mundial de 17 años’, Jaime Alguersuari expressa la seva devoció per Pedro Acosta
Vostè pertany al 99,9% dels pares d’esportistes que no aconseguiran el somni de convertir-se en un esportista d’elit.
Tu hijo puede ser un crack,
Jaime Alguersuari
–L’èpica, l’èpica! –insisteix Jaime Alguersuari (72).
Li agrada aquesta paraula, en general li agraden molt les paraules (al seu dia havia estat als comandaments d’un conglomerat de revistes esportives, amb Solo Motocoma eix), i per això en repeteix unes quantes: –Èpica –diu. I també diu: –Sagal. I amb la barreja de totes dues, em descriu al seu nou mite, l’èpic sagal Pedro Acosta.
Pedro Acosta és murcià, de Mazarrón, té 18 anys i ara mateix una cama trencada i un títol mundial de motociclisme, el de Moto 3 que havia guanyat el 2021, quan tenia 17 anys.
Pedro Acosta també té un retrat de 183 pàgines: Pedro Acosta, el campeón mundial de 17 años (RBA), el llibre que Jaime Alguersuari li ha dedicat.
–Mai, mai, mai no he vist ningú com Pedro Acosta –em diu.
M’he assegut a conversar amb Jaime Alguersuari a casa seva. Els finestrals s’estenen sobre Barcelona. Em sento un falcó quan observa la ciutat des de dalt. Penso en això mentre Alguersuari és fotografiat per César Rangel a cavall de la seva Ossa monobuc del 1968, exposada al rebedor. jaime
Pedro Acosta, el campeón mundial de 17 años
(Acosta s’havia muntat a aquesta mateixa Ossa per a la portada del llibre)
És ben d’hora al matí i l’amfitrió m’ofereix truita de patates, pa torrat i un cafè. En aquesta mateixa taula, em diu, s’han assegut Crivillé, Checa, Sete Gibernau, Sito Pons o Aspar, i a la sobretaula tots s’han dedicat a compondre versos i a rimar. M’ho demostra amb un vídeo.
Cert, els pilots fan rimes!
–Som els últims de les Filipines! –vocifera Alguersuari, i defensa el paper de la premsa en paper, i el del llibre en paper–. Som uns herois del segle XX!
I per això li agrada escriure llibres: els escriu a partir de dictar-los a un escrivent, escriu mentre parla, i així sona el llibre, com si l’autor ens estigués parlant.
En un d’aquests llibres ens parlava del seu fill: Tu hijo puede ser un crack (Planeta), a les llibreries el 2012, en què revisionava la carrera de Jaume Alguersuari, expilot d’F-1, avui reconvertit en Squire, dj i creador musical.
Fins aquí: no hem vingut a parlar del fill, sinó del mite Pedro Acosta, el sagal de Mazarrón. (...)
–Què té Acosta que no tinguin els altres?
Jaime Alguersuari es fa enrere, creua les mans darrera del clatell, agafa aire.
–Què té...? –respon preguntant, a la gallega–: jo el vaig descobrir l’any passat. Havien passat vuit anys des que Márquez guanyava el seu primer Mundial de MotoGP al primer intent. Tenia vint anys.
–I...?
–Llavors, la majoria de periodistes espanyols eren rossistes entregats. Valentino Rossi els embadalia. Rossi es deixava tocar, es deixava estimar. Márquez va arribar, va posar la mà al pit de Rossi i el va fer fora con
Barcelona 72 anys Motociclisme Va ser campió d’Europa i d’Espanya
Publica ‘Pedro Acosta’ (RBA)
ltra la paret, i als periodistes no els va agradar, i això que era de casa seva!
–I...?
–Està passant el mateix amb Pedro Acosta. Fixi’s, a la seva primera cursa amb Moto 3, de nit a Qatar, acabava segon. És cert: va quedar segon. Però tenia 16 anys i acabava d’arribar. Llavors, em vaig dir: “Què ve ara?”. I vaig veure que venia un campió del món. A la segona cursa, també a Qatar, hi va anar i va guanyar. I vaig vaticinar que seria campió del món aquell mateix any. I es va embolicar la cosa.
–Per què?
–Van dir que això no ho havia fet ningú en el seu debut. I jo hi vaig insistir. I sí, quan va acabar la temporada va ser el campió del món de Moto 3.
“Pedro Acosta em va dir: ‘No em vull quedar a Moto 3, aquí la moto no corre, necessites un cul per avançar’”
–I llavors?
–Llavors vaig anar a conèixer-lo a Mazarrón, a ell i a la seva família, pescadors en un vaixell de 23 m. L’avi es deia Pedro, i el pare, també. I recorrent aquell desert de terra em sentia en un territori imaginari, com en una pel·lícula de Tarantino, i mentre parlava amb ells, en la meva ment ja estava escrivint el llibre. Sap què em va dir el sagal llavors?
–...?
–Em va dir: “Jaime, jo no em vull quedar a Moto 3. Aquí la moto no corre, no accelera, i vas d’un cul a un altre per avançar. Jo vull ser el millor quan els altres es caguen en una frenada, quan veuen sant Pere i jo no”.
(Aquest any Acosta ja està a Moto 2).