La Vanguardia (Català-1ª edició)
La inflació de l’eurozona escala un 8,6% a les portes de la pujada de tipus
Alemanya pressiona el BCE amb retallades de despesa per a un sever ajust del dèficit
La inflació de l’eurozona es va disparar fins a un 8,6% interanual al juny, cosa mai vista en la història de l’eurozona. La xifra és mig punt superior al mes anterior, amb la inflació subjacent – sense l’energia i els aliments frescos– en un 4,6%. Aquesta és la que marca la tendència de fons, la que té més en compte el Banc Central Europeu (BCE) per definir la seva política monetària –juntament amb la qual inclou els aliments elaborats, que està en un 3,7%– i la veritat és que ja espanta.
L’espiral d’augment de preus, alimentada en remot pels molts anys d’expansió monetària i exacerbada per la crisi energètica derivada de la guerra de Rússia a Ucraïna, castiga especialment els països i els salaris més baixos. La inflació és l’impost dels pobres. I, quan és tan alta, té efectes perniciosos a les llars, les empreses i el conjunt de l’economia. Per això cal combatre-la sense miraments.
El 21 de juliol, el consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) es reunirà a Frankfurt per apujar per primera vegada en 11 anys els tipus d’interès. Si no es canvia l’anunciat, Christine La
Variació interanual, en percentatge 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 1,3%
FONT: garde, la presidenta, i el seu equip de governadors, portaran el preu oficial dels diners a un 0,25% i s’espera una alça en el tipus de dipòsit que es cobra als bancs, ara en un -0,5%. La inflació no deixa cap altra elecció que la de posar fi als diners de franc.
Aquest moviment ja està descomptat pels mercats, però n’hi haurà més. Un dels principals és la tornada a la disciplina fiscal. Des d’Alemanya, on els preus es van contenir una mica al juny –la taxa interanual va caure a un 8,2% des d’un 8,7% del maig– va
Variació interanual, estimació de juny
Grècia
Espanya
Països Baixos
Portugal
Itàlia
Alemanya
França 6,5% 9,9% 9,0% 8,5% 8,2% 12,0% 10,0% arribar ahir un discurs contundent. El de la tornada a l’austeritat, amb matisos, que va marcar la gestió de la crisi del deute de la dècada anterior.
A la presentació dels pressupostos del 2023, el ministre de Finances, Christian Lindner, va anunciar un descens del dèficit públic des de 140.000 a 17.000 milions –un 0,35% del PIB–, una retallada de funcionaris d’un 1,5% i baixades de despeses en set ministeris. I va llançar un missatge: “Nosaltres fem la nostra aportació a la lluita contra la inflació amb reducció del deute i el BCE ha de fer el que consideri convenient”, va dir Lindner. “L’augment dels tipus és un clar senyal dels mercats a la política que no es pot continuar com els últims anys: no ens podem continuar permetent alts deutes!”, va afegir.
El discurs que la inflació era exògena, temporal i transitòria ha canviat i amb un 8,6% ningú no criticarà la resposta del BCE. En tot cas, la seva tebiesa, si fos el cas. Ara s’imposen les tesis dels
Cinc anys d’inflació a l’eurozona
Per països