La Vanguardia (Català-1ª edició)
“A l’Índia, l’avortament massiu de nenes causa problemes econòmics”
Fa pocs dies vam patir el crim de dues catalanes d’origen pakistanès... Ho sento... Què va passar? Van ser assassinades per rebutjar un matrimoni concertat. Patim molts crims semblants també a l’Índia i als EUA, però deixi’m posar una nota d’esperança: les societats avancen i cada vegada són menys tolerats.
Confiem en el futur.
I treballem-lo. Per posar en context aquest horror pensi que al Pakistan i l’Índia, on ho he investigat, la falta de dones és un greu problema econòmic.
Per què hi falten dones?
Perquè les classes mitjanes i baixes han accedit en massa a la tecnologia que permet l’avortament. Alhora, tots s’estimen més tenir menys fills i invertir-hi més.
No és un signe de modernitat?
Sí, però concebre nens encara està més valorat, perquè així li transmeten les seves propietats, que no cauen en mans del futur marit, i el seu cognom. Fins i tot en algunes sectes, a l’home se li suposa més transcendència eterna.
L’Església catòlica encara reserva el sacerdoci per als homes.
I la major part de la resta d’esglésies cristianes... Ho veu? Encara ens queda un llarg camí per recórrer; però no només per l’ètica de la igualtat, sinó també per aconseguir eficiència econòmica.
L’avortament selectiu per gènere frena el creixement econòmic?
Minva i distorsiona els mercats de consum, de treball i talent. I augmenta els casos de rapte i de crims masclistes com el que vostè m’explica.
El creixement econòmic dona, pren o deixa igual els drets de les dones?
La igualtat d’accés al treball genera creixement; però el creixement no sempre genera igualtat. Un dels seus efectes indesitjables és aquest avortament massiu de fetus de nena que també va perjudicar la Xina.
Com que són menys, les nenes i les dones no són més valorades?
Potser per això observem que es va frenant el descens del nombre de naixements de nenes. Si mira el cens de l’Índia, des del 1980 no havia deixat de baixar i aquesta tendència, en canvi, es va suavitzant des del 2015.
Això també passa a la Xina. Però sovint no són les mateixes dones les que es beneficien de ser cada vegada més escasses.
Per què?
Perquè són segrestades, com en el cas de les pakistaneses que m’explicava, o venudes en matrimoni per les seves famílies.
Però les dones no nascudes en aquestes cohorts demogràfiques ja no naixeran.
I és un gravíssim problema per a l’Índia i la Xina i altres regions veïnes. Es pot convertir en una font de conflictes.
No es resol amb immigració?
Tinc 50 anys: fan que m’importi el que importa. Soc californiana de pares matemàtics indis. Catedràtica d’Economia a la Northwestern: la igualtat de gènere genera creixement, però el creixement no sempre genera igualtat. Col·laboro amb la Universitat de Barcelona School of Economics