L’optimisme de l’immigrant

Els immigrants, com qualsevol que hagi prosperat pel seu esforç, solen ser optimistes. Per això els nord-americans, majoritàriament vinguts de fora, ho han estat sempre gràcies a la seva escala social per a nouvinguts. Seema Jayachandran, filla de matemàtics indis que van triomfar a Califòrnia, exhibeix optimisme documentat; però adverteix que, encara que la igualtat femenina generi creixement econòmic, no sempre el creixement genera igualtat, com demostra el que ha permès l’avortament massiu de nenes a l’Índia. Però si Occident ha aconseguit que les dones progressin, educant en la igualtat, també ho aconseguirà la democràcia índia. Dels EUA només la preocupa que la democràcia que el va convertir en país d’oportunitats acabi reduïda, per la polarització i la dretanització, a reducte per a les elits extractives.

En part, sí, esclar; però només hi ha una manera digna d’afrontar-ho...

Com?

Educació, per descomptat, per a nens i nenes. Per això estem treballant ja a l’estat d’Haryana, d’on és el meu pare, amb programes escolars i socials per demostrar que una filla és tan valuosa com un fill.

Com podem canviar mentalitats?

Comencem per explicar que la feina a casa cal repartir-la entre fills i filles; no només la fan les nenes. I això s’aconsegueix, per començar, a les escoles. Per això dissenyo programes escolars per canviar mentalitats. I això acontenta, perquè progressem.

Com va arribar als EUA?

Els meus pares eren estudiants indis molt bons en matemàtiques i de seguida van aconseguir acabar els seus doctorats i després treballar en indústries capdavanteres. Es van conèixer i es van casar als Estats Units.

Eren de la mateixa casta?

No els van concertar el matrimoni, tot i que encara sigui habitual a l’Índia, on encara se sol buscar consort entre els de la teva mateixa casta; però això també està canviant.

Qui es resisteix a ignorar les castes?

Vostè és intel·ligent i ho deduirà: els que mantenen les castes són de castes superiors que es beneficien del sistema.

Funcionen les seves quotes femenines?

Sí, gràcies al sistema hi ha més dones polítiques que mai. Encara que hi hagi menys treballadores en conjunt que a la Xina, el Vietnam i altres països amb sistemes autoritaris.

Per què?

Perquè les necessitaven per mantenir el seu nivell de creixement i desenvolupament. I aquest és el perill a l’Índia: augmentar el nivell d’educació de la dona, però després no contractar-la i tornar-la a recloure a casa.

Per què hi ha tants indis a Silicon Valley?

La Xina va invertir en educació bàsica abans que ningú; l’Índia va prioritzar l’educació superior i era elitista. Els millors indis de seguida van aconseguir reputació per la seva habilitat informàtica a Califòrnia.