Intel·ligència artificial

Sent adolescent va tocar a la porta de Jorge Wagensberg (els llibres de la seva col·lecció Metatemas “em van obrir a la vida”, em diu), que li va brindar un racó a CosmoCaixa per investigar i participar en el concurs de la NASA per dissenyar un ascensor espacial. Allò la va portar a la intel·ligència artificial. Em prega que no parlem d’Apple, la política de comunicació de la qual exigeix reserva, i l’hi respecto. Sí que m’anticipa que Barcelona es convertirà en el gran pol europeu d’intel·ligència artificial. Elisenda hi contribueix amb la seva feina. Aquest vespre, a la gala dels premis de la Fundació Princesa de Girona 2022, Elisenda representarà les cinc premiades llegint un discurs que subratllarà la importància de les dones en el desenvolupament de la tecnociència.

Hi ha poques noies estudiant això avui?

Només són noies el 13% dels seus estudiants. Fem polítiques per incrementar aquest percentatge!

Serveixi vostè de model.

Falten models de normalitat, cert: moltes nenes decideixen no estudiar això argüint que “jo no soc una friqui”.

Qui la va animar a vostè?

Les meves decisions van rebre suport de la meva família sempre. El meu pare era enginyer informàtic, si bé jo vaig créixer amb la meva mare.

Què feia ella?

Pintava, era artista i arrelada a la vida.

Què vol dir?

El primer dia en què les mimoses florien, a la primavera, venia a recollir-me a l’escola per veure-ho juntes a Collserola: era més important això que anar a classe!

Algun altre exemple de la seva criança?

Cada diumenge tocava anar a un museu. I cada dissabte era obligada una tasca domèstica o del jardí. M’hi portava a la sortida del sol: “Respira, filla!”, deia.

Quina empremta li ha deixat això?

Les plantes no són invisibles per a mi: vaig recollint llavors i esqueixos i avui cuido a la meva terrassa gairebé 400 plantes.

Esmenti’m algunes de les favorites.

Gessamí de Madagascar, buguenvíl·lea, acàcia de Constantinoble.

Si tingués fills un dia, a quina edat els donaria mòbil?

No abans dels 12 anys.

I això?

És que avui estem hiperconnectats. Durant aquesta entrevista jo no penso treure el mòbil de la meva bossa de mà.

És veritat, ja ho veig.

I el cap de setmana no obro l’ordinador. Preservem espais desconnectats i eduquem-nos en activitats presencials.

Sembla contradictori amb la seva feina.

No ho és, la meva feina consisteix a humanitzar-nos en tot i també en la nostra relació amb els dispositius.

Posi’m algun exemple.

Amb la teva veu programaràs la navegació del teu cotxe, rebràs prestacions dels teus electrodomèstics...

Podrà algun dia la intel·ligència artificial emular artistes com Mozart?

Sí podrà compondre i interpretar una peça musical “a la manera de” Mozart... però sense crear: la creativitat és un altre rang superior.

Reservat per avui a la humanitat.

Penso en Jorge Wagensberg, a qui vaig admirar tant, i en Carl Sagan, exemples de ciència, creativitat i humanisme.