Ucraïna continua sense disposar d’avions de combat moderns occidentals

plataforma de míssils de més qualitat que els models russos equiparables i que sí que donaran cert avantatge al bàndol ucraïnès, àvid per contrarestar la gairebé infinita reserva de munició artillera russa.

Alemanya, per exemple, també s’ha mostrat en certs moments dubitativa i ha postergat tant com ha pogut l’enviament de sistemes antimíssils que específicament Zelenski va demanar al canceller Olaf Scholz. Alemanya se centra especialment en armament defensiu, tot i això Berlín ha donat llum verda a l’enviament de quatre sistemes de llançacoets del tipus Mars II, d’un abast d’uns 80 quilòmetres, a més de diverses unitats de l’IRIS-T, el seu millor sistema de defensa antiaèria.

El compromís en línies generals que Occident ha demanat a Ucraïna és que les bateries de míssils modernes entregades com a ajuda no siguin utilitzades contra territori rus. Això no vol dir, i ja ha passat en diversos episodis de combat, que les forces de Kíiv facin servir l’arsenal propi per dur a terme atacs sobre blancs en territori rus.

Les donacions més importants d’Occident a Ucraïna han estat fetes pels Estats Units (25.450 milions de dòlars) i, a una gegantina distància, pel Regne Unit (2.530 milions de dòlars). Només per mantenir l’aparell de l’Estat –sense comptar armament–, Kíiv necessita 5.000 milions de dòlars al mes.

Siguin tan abundants com siguin els ajuts internacionals, és molt difícil que Ucraïna rebi, com reclama, avions moderns de combat –això ja es va descartar al principi de la guerra–, tret de models procedents de l’antiga URSS que encara tenen països aliats; ni tampoc no disposarà de determinats sistemes d’intel·ligència, com els drons Predator o Global Hawk. Hauran de continuar confiant, per tant, que la intel·ligència occidental li passi les coordenades que permetin l’elecció de blancs seleccionats i rellevants, però que abatin amb les armes que tenen. ●