Bravo Zulu OTAN

Europa davant d’una de més intervencionista o guerrera als EUA. Hi ha motius de context que expliquen aquestes diferències. Dues guerres mundials devastadores van crear una mentalitat antibel·licista a Europa i una cosa semblant va passar a Espanya amb la nostra Guerra Civil. Als Estats Units va ser diferent, si bé van pagar un dolorós preu per la seva generosa ajuda a Europa durant la Segona Guerra Mundial, només cal visitar els cementiris a Normandia per comprovarho, les seves ciutats van quedar intactes i van viure un avenç industrial sorprenent.

A la tesi de Kagan fallen coses, esclar. Ni Europa és una veu unànime, ni als Estats

Units tots comparteixen l’ardor guerrer. Es pot dir que és universalment acceptat que és un error fiar-ho tot al poder militar, però també ho hauria de ser fiar-ho tot a mediadors o bones intencions perquè no persuadeixen dictadors. Cal desitjar el millor, però estar preparats per al pitjor.

La petició de Suècia i Finlàndia d’adherirse a l’OTAN és una ratificació d’aquesta tesi.

Suècia i Finlàndia són països universalment coneguts per la seva tolerància i respecte i, alhora, són països que inverteixen molt activament en defensa perquè creuen que les democràcies han de caminar i mastegar xiclet alhora.

També sapiguem que no cal ser prescient per saber que l’aproximació a la defensa és tan complexa com desenvolupar una sanitat universal, una educació de qualitat o un sistema judicial àgil. No és només una qüestió de voluntat. Així, Espanya ha d’augmentar les seves capacitats militars i d’intel·ligència i pensar en una autonomia estratègica no enfocada només a la defensa de la sobirania territorial i hi ha d’haver unes forces europees més cohesionades i interoperables. Tot sota una lògica i una supervisió democràtica com la que apliquen Suècia o, per aportar un altre exemple de país pacífic fortament armat, Suïssa. A més, tenim l’opció d’apropar Venus a Mart d’una manera molt nostra: impulsant la cooperació OTAN-UE en mobilitat, ciberseguretat, amenaces híbrides, contraterrorisme i seguretat amb un pressupost europeu que complementi els esforços dels estats membres i promogui la cooperació entre empreses i entitats de recerca de la Unió en el desenvolupament de tecnologia i equips de defensa avançats i interoperables. Tot això pot ser exergònic i si ho fem, els espanyols ens podran dir, d´aquí a una generació, allò que l’Armada comunica quan alguna cosa s’ha fet bé: Bravo Zulu. ●

Cal impulsar la cooperació OTAN-UE en mobilitat, seguretat, amenaces híbrides...