La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aportar llum a la transició
Les reaccions furibundes a favor i en contra de la llei de Memòria Democràtica que s’està tramitant al Congrés formen part de l’habitual entossudiment que molts dirigents polítics i opinadors amb tribuna pública solen gastar en aquest tipus d’assumptes. O és blanc o és negre. Sense matisos. I aquest complex assumpte de la justícia i la reparació dels crims comesos durant el franquisme no es pot ventilar de manera lleugera, alineant-se amb el partit que cau més o menys simpàtic.
Sempre he estat un defensor del període de la transició, i considero que, encara que segurament sempre es podria haver fet millor, en vista de la falta de consens i la profunda bel·ligerància que hi ha hagut a Espanya entre tots els partits polítics en aquesta etapa constitucional, el resultat de tot aquell procés es pot qualificar d’èxit. Amb els actuals dirigents polítics no hi hauria hagut ni pactes de la Moncloa, ni Constitució, ni tantes i tantes lleis que han estat un significatiu avenç per al país.
Però això no significa, de cap manera, que diverses actuacions del franquisme i algunes dels primers anys de la nostra democràcia hagin de quedar impunes. I la llei aprovada sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero del 2017 deixava moltes qüestions pendents que ara la nova norma vol solucionar. Que una comissió d’experts analitzi la possibilitat de reparar les víctimes de violacions dels drets humans fins al desembre del 1983 no hauria de portar ningú a considerar-la “un disbarat”, com va dir José María Aznar, o a menysprear-la amb un no “em sona bé”, com va fer Felipe González.
La consistència de la democràcia d’un país no s’aconsegueix omplint-se la boca de discursos patriòtics sinó establint controls rigorosos perquè no existeixin ni policies patriòtiques, ni operacions Catalunya, ni agents camuflats en els GAL. Per això, malgrat mantenir una bona opinió de com es va fer la transició, crec que a ningú no li hauria de fer por tornar a analitzar les accions que van quedar impunes. Aportar llum a la transició és, a més, una demostració de confiança en les pròpies institucions.