Oracions per una gran recessió

França té gairebé la meitat dels seus 56 reactors nuclears aturats per problemes de manteniment. A finals de la setmana passada només 29 reactors estaven en funcionament. S’han detectat microfissures i corrosions a les canonades auxiliars i la reparació no és gens fàcil. Males notícies per a una França molt orgullosa de la seva autonomia energètica, que ahir mateix va aconseguir el sí del Parlament Europeu a la inclusió de l’energia nuclear i del gas en la taxonomia de les energies verdes europees.

França està important electricitat i s’enfronta a un estiu enutjós, moment que les centrals nuclears abaixen el ritme de producció per les normes que regulen els cabals d’aigua. Vint-i-set reactors aturats. La premsa francesa no ha fet gaire sensacionalisme sobre aquesta qüestió. França sap dramatitzar molt bé els problemes socials –no hi ha any sense barricades a París–, però també sap protegir bé els interessos estratègics nacionals. Poca broma amb França: la nova primera ministra Elisabeth Borne va anunciar ahir que l’Estat vol tornar a controlar el 100% d’Électricité de France (ara en té un 83%). França donant idees per al proper debat de política general a Espanya.

Alemanya s’enfronta a un autèntic malson. L’energia ha deixat de ser barata i el superàvit comercial s’està esvaint. Els dos gegantins gasoductes Nord Stream pel mar Bàltic, sense interferències de tercers països, eren el veritable tractat de pau entre Alemanya i Rússia. La invasió d’Ucraïna ha trencat una gran arquitectura que va ser promoguda per la cancellera Angela Merkel amb el suport entusiasta dels socialdemòcrates. (L’escandalosa vinculació de l’excanceller Gerard Schröder amb Gazprom.)

El segon gasoducte Nord Stream no ha arribat a entrar en funcionament i el primer està a punt de parar per obres de manteniment a Rússia. La paralització podria ser llarga i dificultaria el pla europeu d’arribar a la tardor amb reserves de gas a un 80%.

Alemanya es prepara per a un duríssim hivern i la seva economia corre un veritable risc de recessió, amb la consegüent repercussió a la resta d’Europa. Hi ha nervis, però ningú no crema retrats de Merkel a les places, per acusar-la de feblesa amb Rússia. A Alemanya avui es crema carbó, molt carbó, amb l’anuència dels Verds.

A Itàlia no estan millor. Itàlia consumeix més del doble de gas que Espanya, ja que no tenen

Panorama delicat a tot Europa... i a Espanya gent pregant perquè arribi una crisi devastadora

centrals nuclears i les energies renovables estan poc desenvolupades. Un 40% del gas arriba de Rússia. El Govern italià i la seva poderosa empresa pública d’hidrocarburs (ENI) han regirat mig món a la recerca de nous contractes. Els calendaris pactats –amb Algèria, per exemple– són borrosos i no s’ha informat dels preus. Tanmateix, el Govern d’unitat nacional que presideix Mario Draghi ha pogut enviar un missatge de calma. No hi ha melodrames a la premsa sobre el gas. Els neofeixistes de Giorgia Meloni, únic partit d’oposició, no han entrat a sac. Itàlia sembla moltes vegades al caire del caos, però els tirants de subjecció són molt més forts del que sembla.

A Londres, Boris Johnson està a punt de caure, empès pels seus...

Aquest és el panorama europeu quatre mesos després de l’inici de la guerra a Ucraïna. Aquest és el quadre en què cal situar la singularitat espanyola, país molt polaritzat, on en aquests moments hi ha gent resant perquè a la tardor arribi una recessió devastadora. ●