Canvi de paradigma energètic

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

El gas natural i l’energia nuclear ja són energies verdes per a la Unió Europea. Amb aquesta etiqueta va acordar ahir qualificar-les el Parlament Europeu, després d’un debat encès, per una majoria de tot just cinquanta vots. Això vol dir que tant el gas natural com l’energia nuclear seran equiparables legalment, a tots els efectes, a les energies renovables, la qual cosa facilitarà mantenir-ne activa la capacitat de producció i fins i tot ampliar-la amb noves inversions.

La decisió del Parlament Europeu, aprovada a proposta de la Comissió Europea, pot suposar d’entrada un cop per a la credibilitat de la Unió Europea en la lluita contra el canvi climàtic i debilitar l’èxit dels seus objectius en aquest àmbit. El canvi de paradigma que comporta pot servir d’estímul a altres països, a més, per seguir el mateix camí.

Aplicar l’etiqueta verda per a un combustible com el gas natural és tant com subvertir la realitat, ja que és d’origen fòssil i per tant contaminant, encara que a una escala molt menor que els altres hidrocarburs. En aquest sentit suposa una contradicció amb els objectius de lluita contra el canvi climàtic. El gas natural tampoc no és una energia renovable, igual com no ho és l’energia nuclear. Aquesta última, encara que no generi gasos d’efecte hivernacle, produeix residus radioactius que són contaminants i resten durant segles a la natura.

De moment l’etiqueta verda per al gas natural s’ha aprovat amb caràcter temporal, fins a l’any 2035, igual com per a la nuclear, que es mantindrà fins al 2050. En vista dels greus problemes energètics que pateix la Unió Europea com a conseqüència de la guerra de Putin a Ucraïna, la Comissió Europea considera que es tracta d’un mal menor, delimitat temporalment, i que no frenarà la lluita contra el canvi climàtic, com es tem des del moviment ecologista. Al contrari, les noves inversions en centrals de cicle combinat de gas natural ajudaran a substituir les centrals de carbó –molt més contaminants– de nombrosos països, principalment Alemanya mateixa i Polònia.

La renovada aposta per l’energia nuclear, en canvi, pot ser més permanent, ja que es perfila com una salvaguarda de futur davant l’elevada dependència energètica exterior de la Unió Europea. Les centrals nuclears de nova generació, en aquest sentit, són més segures i generen menys residus que les que estan en funcionament avui. França, que és el país europeu amb més centrals nuclears del continent, consolida així el seu lideratge en aquest àmbit.

En qualsevol cas, al marge d’aquestes consideracions, el Parlament Europeu ha donat per bo el criteri dels experts de Brussel·les que amb les energies renovables, per si soles, no n’hi ha prou –almenys de moment– per cobrir la creixent demanda energètica europea ni per garantir la necessària estabilitat en el subministrament que requereix el sistema elèctric, ja que generen una producció intermitent en funció de la climatologia. Per això, en aquest sentit, el gas natural i les nuclears es consideren indispensables, com a mínim, durant el procés de transició energètica que afronta Europa.

L’Agència Internacional de l’Energia, tanmateix, estima que el preu del gas natural creixerà exponencialment, a causa de la demanda creixent a tot el món, i que això suposarà un greu problema per als països consumidors, com ara els europeus. Per això ahir mateix va fer una crida per reforçar les polítiques de foment de les energies renovables i, especialment, per a la producció massiva del biogàs, el biometà i l’hidrogen verd, que són les alternatives verdes i autòctones al gas natural fòssil, cosa que no fa la Unió Europea –ni tampoc Espanya– amb prou intensitat. ■

Renovada i controvertida aposta europea pel gas natural i les nuclears