Boris Johnson té les hores comptades

Boris Johnson s’acosta a velocitat creixent al final del trajecte com a primer ministre del Regne Unit. Les dues últimes jornades han estat terribles per a ell. Dimarts van dimitir dos dels seus principals ministres, el d’Economia, Rishi Sunak, i el de Sanitat, Savid Javid, a més del vicepresident del Partit Conservador, Bim Afolami. Ahir el degoteig de dimissions va prosseguir, inclement, al llarg de tota la jornada, amb diversos secretaris d’Estat donant el cop de porta, mentre al Parlament Johnson era apallissat per propis i estranys en la sessió de preguntes al primer ministre. A l’hora de tancar aquesta edició, algunes de les principals figures del Govern provaven de convèncer Johnson a Downing Street perquè deixés el càrrec. El premier s’hi resistia, però la maquinària conservadora per carrega-se’l ja està en marxa i res no indica que s’hagi d’aturar. Les hores de Johnson com a primer ministre estan comptades.

Però no és només el què. És també el com. La sortida del Gabinet de Javid va venir acompanyada d’una carta demolidora. Hi deia que el to i els valors de Johnson eren inapropiats i es projectaven sobre els diputats tories, el partit i la imatge de la nació. I concloïa: “Les coses no poden continuar així”. Per part seva, Sunak va afirmar que una administració s’ha de dirigir amb “serietat i principis ferms, i no és el cas de la que tenim”. No han estat els únics alts càrrecs que s’han expressat en aquesta línia durant les darreres hores. Robert Jenrick, que fins al setembre passat va estar al Gabinet de Johnson, assenyalava que el premier havia de deixar el càrrec perquè havia patit una irrecuperable “pèrdua de confiança” entre els seus. “Més important encara, s’ha produït una significativa i, em temo, irrecuperable pèrdua de la confiança pública (...). Si seguim per aquest camí ens arrisquem a causar un dany durador al Partit Conservador i a la credibilitat de tots els polítics”.

Johnson sembla que s’ha cregut que és possible ser primer ministre i, alhora, saltar-se la llei, vulnerar els acords internacionals contrets en el marc de la negociació del Brexit i mentir sense aturador, tot això de manera impune. Ha sobreviscut a l’informe sobre les seves festes alcohòliques de Downing Street en temps de pandèmia; a una recent moció de censura; a altres mentides sobre alguns dels seus col·laboradors. Però és improbable que vagi més enllà. Són moltes les figures conservadores que, davant la disjuntiva de ser lleials al seu líder o al país, ja s’han inclinat per la segona opció. ■

L’equip de Govern del premier ja no li tolera més mentides i irregularitats