La Vanguardia (Català-1ª edició)
Es pot tornar a la rutina després d’un infart?
Els cardiòlegs diuen que tres de cada quatre pacients tornen a treballar fins i tot abans d’acabar la rehabilitació
La decisió del Reial Madrid de destituir l’entrenador del primer equip de bàsquet, Pablo Laso, perquè considera un “risc evident” per a la seva salut que es torni a asseure a la banqueta ha obert el debat sobre si es pot recuperar una rutina professional exigent després de tenir un infart. Els cardiòlegs asseguren que no tots els infarts ni tots els pacients són iguals, i, per tant, després s’ha de valorar si han quedat lesions residuals o si el pacient és d’alt o de baix risc. Però deixen clar que, en general, la majoria dels infartats poden recuperar sense problemes la vida habitual i reincorporar-se a la feina prèvia.
De fet, més de tres quartes parts del total d’infartats ho fan fins i tot abans d’acabar el programa de rehabilitació cardíaca posterior a l’infart, que sol durar entre vuit i dotze setmanes, segons explica Jordi Lozano, cardiòleg de la unitat de rehabilitació cardíaca a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
“Si fa 30 anys només tornaven al seu lloc de treball entre un 30% i un 40% de les persones que patien un infart, ara pràcticament un 90% dels que el superen aconsegueixen recuperar la seva rutina laboral”, apunten des de la Fundació Espanyola del Cor.
Per saber si una persona està a punt per tornar a treballar i a recuperar les rutines, se la sotmet a una prova d’esforç per veure si el cor treballa bé o si ha quedat amb algun tipus de disfunció, si hi ha arrítmies o canvis a l’electrocardiograma i determinar quina és la capacitat d’esforç i si entra dins dels paràmetres considerats normals o no.
“Si en aquestes proves es veu que el pacient és asimptomàtic, que no té arrítmies i que la funció ventricular és normal, pot recuperar les rutines i tornar a treballar”, indica Lozano. I afegeix que, de fet, aquest tipus de proves estan pensades per a pacients que tenen una feina estressant o d’esforç físic, mentre que les persones que tenen una feina sedentària o de poc estrès ni tan sols les necessitarien per tornar a la rutina.
Amb tot, a l’hora de facilitar l’alta mèdica a qui ha tingut un infart, els cardiòlegs també analitzen l’esforç, la responsabilitat i els factors psicològics que comporta la seva activitat professional, i s’inclou el pacient en un programa de rehabilitació cardíaca d’entre vuit i dotze setmanes.
“En aquests programes es fa una estratificació del risc, es practica exercici físic de manera regular i controlada, s’aborden temes psicològics, es proporcionen tècniques de relaxació i altres eines per disminuir el nivell d’estrès i es facilita informació sanitària per implementar uns hàbits de vida més saludables...”, detalla Lozano.
I precisa que, lluny de recomanar repòs, avui es considera fonamental per a qui ha tingut un infart la pràctica d’exercici físic moderat. “Se’ls aconsella que vagin augmentant l’activitat física progressivament. La recomanació és que la primera setmana després de l’infart facin activitats lleugeres, com caminar a poc a poc o fer tasques a casa; la segona setmana ja poden anar més ràpid, fer bicicleta estàtica sense resistència i reprendre les relacions sexuals; la tercera setmana poden començar a pedalar amb resistència; la quarta poden practicar
Fa trenta anys retornaven a la feina entre un 30% i un 40% dels infartats; avui, un 90%
tennis o golf sense gaire esforç... I a partir del segon mes poden córrer, nedar o fer sessions diàries d’exercici de 30-60 minuts”, diu l’especialista en cardiologia del Vall d’Hebron.
I si la tornada a la feina i a la rutina comporta molta pressió i estrès, com en el cas d’un entrenador de primer nivell com és Pablo Laso? “Des del punt de vista mèdic, si la persona té la funció ventricular conservada, no té isquèmia residual i la prova d’esforç és normal, podria reincorporar-se”, respon Lozano.
De totes maneres, deixa clar que qui té un infart de miocardi agut no ho pot obviar, i recuperar la rutina sense més ni més, sinó que ha d’intentar canviar hàbits per reduir tots els factors de risc cardíac que tingui. “Ha de deixar de fumar si fuma, sortir a caminar un mínim de 150 minuts a la setmana, perdre pes o mantenir-lo si té un pes normal, portar un bon control de la tensió arterial i del colesterol i cuidar la dieta, reduint el consum de sucre, de processats i de carns vermelles i augmentant el de fruita i verdura”, diu el metge. ●